Saltar al contingut Saltar a la navegació

Artistes

Realitza peces, sovint tridimensionals, a través d’una narrativa poètica de caràcter surrealista, amb què aborda els seus sentiments, anhels, somnis i malsons. Recorre a l’ús predominant de la figura humana, sobretot femenina, al mateix temps que explora l’expressivitat de conceptes com la transparència i el desenfocament, així com el color com a element conceptual.
Empra l’art com a catalitzador de les seves reflexions, amb referències a la vida en parella, la família, la memòria o el pas del temps. També tracta de temes com la feminitat, el feminisme, la justícia social i el medi ambient. A partir del dibuix crea una visió plàstica, lírica i crítica que cerca l’empatia emocional amb l’espectador.

Visita la seva web

El seu treball analitza aspectes de la memòria, les relacions de l’individu amb elements bàsics com la llum i l’aigua, i té un important component poètic, en què planteja analogies entre realitat i ficció. Isabel Barios Ibars forma part del col·lectiu Infarto, amb el qual organitza exposicions autogestionades i efímeres en cases particulars. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives.

Després de consolidar-se com a pintor a finals de la dècada dels vuitanta, Albert Bayona ha evolucionat en confluència amb les variants properes al món digital o de les noves tecnologies. En la seva àmplia interdisciplinarietat explora el seu interès pel paisatge, el territori i la seva transformació. A partir d’aquests punts de partida, prova de crear contradiccions i oposar conceptes, en ocasions amb un sentit trencador, encarat a crear incomoditat amb un espectador acostumat a la quotidianitat assumida sense crítica. La seva obra està molt vinculada a la música i al cinema, i implica reflexions sobre els mecanismes d’engany i percepció del cinema.

Visita la seva web

Marta Bisbal opta per les arts visuals com a eina d’investigació i reflexió personal quan comença a estudiar fotografia artística. Entén la fotografia com una pràctica lenta de contemplació i aproximació a l’entorn, que li permet prendre consciència de la realitat i el present. Al mateix temps, amb la fotografia pot aprofundir en fenòmens que es repeteixen de manera cíclica. El seu llenguatge es basa en l’apreciació de les variacions i moviments mínims. En el seu treball explora allò que podria passar fàcilment inadvertit, per així reflexionar sobre la percepció i el mateix acte de mirar.

Visita la seva web

La fotografia és el mitjà o —com ell l’anomena— l’«excusa» amb què s’expressa. La catalogació conceptual de la seva obra té dos camins molt marcats: la identitat col·lectiva i la identitat pròpia. En la seva recerca de la identitat col·lectiva ha treballat el «fanatisme» cap a ídols o divinitats. Sense intenció de jutjar aquestes passions, sí que intenta posar l’èmfasi a donar-los un sentit crític. D’altra banda, la recerca de la pròpia identitat és el camí personal de situació social i respecte cap a la col·lectivitat, el com i el perquè d’una existència personal, així com l’empremta en l’entorn ecològic i social. En el seu treball hi predomina la presència de la paraula en un sentit codificat, que obliga l’espectador a fer un esforç extra en la comprensió de l’obra.

Visita la seva web

Maria Cemeli se centra en l’arquitectura i la poesia com un món tancat tan parcial com el de les seves escultures i instal·lacions. El leitmotiv del seu treball és la dicotomia entre la solitud i la trobada; el desplaçament i la deslocalització d’un espai en els quals la creu, la ciutat i l’arbre són presents al llarg dels seus treballs. Tot i que no tracta de desenvolupar una simbologia, és conscient que l’art omplirà de significats els espais.
Els materials dels quals disposa i la mirada sobre el món que l’envolta es converteixen en una metàfora de la vida en cada una de les seves instal·lacions. Un gran factor en la seva obra és el seu interès pel desenvolupament de les ciutats i per analitzar la memòria històrica.

Visita la seva web

Joan Codina prové de l’autodidactisme i fa servir diferents registres artístics, com la pintura, l’escultura i la ceràmica. En un entorn d’experimentació a través de diferents llenguatges i materials, Codina crea projectes aparentment absurds, però que acaben relatant situacions de denúncia i idees sobre la seva visió del món. Defineix el seu estil com a desordenat, sense un denominador comú i influït per l’art brut i el naïf

El treball d’Estanis Comella està basat en l’organització i composició d’elements en el temps i en l’espai, utilitzant per a aquests fins el so, el dibuix com un element projectiu i el disseny. Treballa des de diferents registres: so, dibuix, instal·lació, encara que ell es troba molt còmode quan parla d’escultura. Li interessa l’experiència física com un conjunt de procediments a través dels quals es fa latent la idea del transcurs, d’un buidatge que passa per múltiples processos. Fa servir diversos procediments que, relacionats, formen un tramat específic que es desprèn de les seves categoritzacions, i s’articulen en nous espais on queden presents com una unitat.

Visita la seva web

Experimenta des de gèneres i formats canviants, amb mitjans simples i produccions austeres. Els seus temes i les seves estètiques estan associats al misteri (com la ufologia i altres fenòmens estranys), l’art dins de l’art o la cultura popular. Artista multidisciplinari i molt prolífic, ha col·laborat en diverses ocasions amb el Centre d’Art la Panera.

Visita la seva web

El treball d’Ernest Costafreda abraça diferents projectes multidisciplinaris que van des de la poesia al dibuix, la moda, la fotografia o la publicitat. Costafreda utilitza uns processos de treball que s’emmarquen a partir d’una actitud i una estètica a mig camí del punk, la poètica i la irreverència, en què l’empremta i el pes del seu pas pel món de les tendències i la moda encara queden molt presents. Des del tancament, l’any 2017, del que va ser la seva marca dins del sector de la indústria de la moda, Costalamel, Costafreda inicia un retorn a l’essència del viatge i l’aproximació a la poesia a través de relats i narracions vivencials, mantenint una estreta relació i afinitat amb la cultura trash, la contracultura, encara que conservant certs clixés —en positiu— que fan recordar el seu pas pel món de la moda.

En els seus projectes, Roc Domingo s’interessa per realitzar enllaços entre informació compartida, per analitzar-ne el significat, però també per crear-ne d’altres de nous. Busca plantejar i construir els seus projectes al voltant dels processos que qüestionen l’autoria dels artistes, els qui esquiven el producte artístic com a fi i els qui exploren els límits de les institucions a l’hora d’articular processos de democratització del coneixement. Recentment, el seu focus d’interès es vincula a països sud-americans, on ha viscut i exposat la seva obra.

El seu treball gira entorn del paisatge i a les relacions que s'estableixen entre l'espai, el temps i la vida. Utilitza sempre les seves fotografies com a punt de partida, les quals s'acumula en un extens arxiu i després reconverteix utilitzant l'espai com a escenari: fotografia per si mateixa, retoc digital, vídeo, pintura i serigrafia. El seu treball és una reflexió de la temporalitat, el canvi i la transformació de l'entorn. Busca reflectir una certa metamorfosi de la natura mitjançant la creació de nous llocs.

Utilitza essencialment la fotografia com a mitjà, alternant plantejaments d’estil més documental amb la realització de posades en escena. Paral·lelament, ha desenvolupat treballs participatius. Aquestes accions eren lúdiques al principi, però han anat adquirint matisos de crítica social, amb l’objectiu de contribuir a l’apoderament i la visibilitat dels col·lectius vulnerables als quals s’adrecen.
En la seva obra combina l’interès per com l’individu es relaciona amb el seu entorn immediat amb un nivell més perceptiu d’aquesta mateixa relació: quina és la vertadera naturalesa del que veiem i com ho dotem de significat.

Visita la seva web

Ivan Egea parteix del registre escultòric i empra el retrat com a manera d’expressió. Amb un estil realista no figuratiu, en les seves obres reflexiona sobre la tirania de la imatge propiciada des de principis del segle XX a través de l’oci i l’era del consumisme. Considera que el plaer de mirar i ser mirat condiciona una gran part de les actuacions públiques.
Egea explora la figura humana deformant les escultures fins a aconseguir cossos impossibles, amb grans corbes que exageren els punts que troba més interessants. A través dels homes, representa avis per mostrar el pas del temps, i quant a les dones, tracta de reinventar les formes sinuoses de la feminitat per parlar de la maternitat i la sensualitat.

Visita la seva web

Judith Farr parteix de cinc línies principals d’investigació de treball: el dibuix i la pintura (que considera sinònims), el treball de pasta de polímer, les pintures de mitjans mixtos, els petits collages i els tapissos de paret. Amb el color i la línia com a elements principals, fa servir materials que van des de la llana, la fusta o el Filmo fins a objectes trobats fortuïtament.
La seva manera d’organitzar elements inesperadament i els seus temes kitsch es deuen al seu propi sentit del ridícul i a l’experiència vivencial de la maternitat. Aquestes influències de la vida real es combinen amb una passió per la pintura i per artistes com Polly Apfelbaum i Jessica Stockholder. Judith Farr tracta d’expressar-se d’una manera pictòrica a través d'articular elements visuals entre si, en un procés similar al collage.

Visita la seva web

Sent un artista multidisciplinari amb incursions en múltiples disciplines, el gran treball que ha desenvolupat Ferran Lega al llarg de la seva vida es troba en l’àmbit del so. Després de llicenciar-se en belles arts, amb el doctorat per la Universitat de Barcelona inicia la seva trajectòria artística en l’àmbit de la creació contemporània i l’exploració de la ciència acústica.
La seva pràctica artística tindrà el so com a element principal, fet que el durà a participar en festivals d’art sonor i a seguir desenvolupant la seva obra. Ha col·laborat en diverses ocasions amb el Centre d’Art La Panera, com en els tallers de visualització del so organitzats el 2014.

Visita la seva web

Mitjançant diferents registres com el vídeo i l'escultura, el treball de Martin Llavaneres reflecteix el seu interès per activitats dinàmiques que permetin re-codificar espais i definir un ús pràctic de la cultura. Les seves propostes es confronten a nocions preestablertes com la idea de naturalesa, paisatge, o patrimoni, mentre que apel·len a una interpretació més subjectiva de l'entorn, alhora susceptible de ser integrada a la construcció col·lectiva del coneixement.

Visita la seva web

En una actitud d’observació i alerta amb l’espai que l’envolta, Carles Llonch col·lecciona objectes trobats pel món de manera fortuïta, així com experiències i coneixements. Alguns d’aquests objectes són materials d’obra, antiguitats, llibres i fotografies. Usa el dibuix, l’escultura i especialment la fotografia, que en els seus darrers treballs està adquirint autonomia com a mitjà. En ells, se centra a estudiar el paisatge i les intervencions humanes en aquest, amb la finalitat de materialitzar les imatges i jugar a la retòrica amb elles.

Visita la seva web

Els seus projectes artístics giren principalment entorn de quatre àmbits: el concepte de corporeïtat; els valors i estereotips associats al gènere; la manera com la quotidianitat o l’autobiografia reflecteixen l’imaginari col·lectiu, i el llibre com a contenidor o síntesi dels seus projectes.
En el terreny procedimental, els seus projectes parteixen d’una investigació filosòfica, didàctica i artística, amb l’objectiu de fer una revisió crítica, pedagògica i irònica. Manté una voluntat d’experimentació permanent i fa servir diferents disciplines. És artífex del projecte Perdita METABUK, en què ha autopublicat més de vint llibres, fanzins i objectes. També ha col·laborat en llibres, fanzins i revistes-objecte, a més de participar en nombroses exposicions.

Visita la seva web

El seu treball descriu tot el que passa a la vida, fins el més insignificant pren una dimensió i un impuls inesperat: una gota d'aigua, l'escorça dels arbres, els murs de les cases, els castells .. Amb això ens descriu amb materials al seu abast el que ell sent i que justifiqui i expressi el motiu i la causa directa i sincera del per què s'ha actuat. Ha realitzat nombroses exposicions a tot Europa amb pintura, escultura, instal·lacions, dibuixos, gravats, vídeo, i la seva obra es troba en diferents col·leccions repartides pel nostre continent.

Visita la seva web

Pol Merchán utilitza l'escriptura, la imatge fotogràfica i el registre cinematogràfic per plantejar qüestions relacionades amb les identitats de gènere i la manipulació dels cossos. A través de relats i narracions biogràfiques, el seu treball reflexiona sobre conceptes binaris com privat / públic, veritable / fals, visible / invisible, secret / revelació o ficció / realitat, i manté una estreta relació i afinitat amb les teories queers, trans i feministes.

La pràctica artística de Xesco Mercé s’ha anat desenvolupant a mig camí entre la poesia, la ironia, la crítica (i autocrítica) d’art, l’experimentació metòdica, l’esquizofrènia i l’agitació social.

D’aquesta manera, podríem dir que el reciclatge, la reutilització i la revisió de produccions plàstiques (pròpies o alienes) són una constant en la seva feina. Pintar sobre quadres de gènere, sobre materials obsolets (plàstics, radiografies, diapositives, àlbums de cromos, llibres…), és una mena de costum o constant. A més d’una trajectòria artística individual que combina diferents registres, com la poesia visual, la pintura orgànica o la provocació conceptual, ha format part de col·lectius artístics de llarga durada, com La Xina A.R.T. (que ara fa 23 anys) o la xarxa europea Kanîbal’hopox (que en fa 12). Grups que alternen un programa expositiu i d’intercanvis culturals a l’estranger amb publicacions (La Conxinxina), festivals (Houdini Performance Festival, Xinacittà, La Xina Sona, Barcelona Emergents, La Xina Xinorri…) i trobades i residències artístiques (Symposiums Kanîbal’hopox).

Visita la seva web

Focalitza el seu interès en la revisió de conceptes relacionats amb la pràctica pictòrica, que formalitza mitjançant exercicis referencials i instal·lacions. Des de la pintura figurativa, aborda qüestions relatives a la seva pròpia funcionalitat. Li interessa la idea d’una pintura que es qüestioni a si mateixa, i, amb l’ús de l’humor, sovint es pronuncia de manera irònica i derrotista. Cerca generar una pintura que dialogui i cohabiti amb altres disciplines, intentant-ne mantenir la condició plàstica.

Elisa Munsó va estudiar belles arts i il·lustració a Barcelona, plena llibretes a manera de record, la seva memòria, per no oblidar-se de res del que fa o veu. El que li ha donat a dibuixar a partir de fotografies familiars oblidades i altres trobades, d'altres èpoques, dotant als personatges d'una nova vida, una altra oportunitat d'existir.

Dibuixa la quotidianitat, la gent, paisatges urbans inventats o reals, utilitzant el traç a tinta, el collage i el fil de cosir per compondre els seus dibuixos. Autoedita llibrets de viatges i historietes i fa més d'un any ha creat El Diluvi Universal edicions juntament amb el dissenyador gràfic Xavier Pagès. Al setembre de 2013 han obert el seu estudi-galeria al barri de Gràcia, Barcelona.

Visita la seva web

Un dels aspectes més rellevants en la pràctica artística d'Olga Olivera-Tabeni és l'interès que té per treballar i investigar a partir de la figura femenina, el feminisme, la història i el territori. Una recerca que, des d'un caràcter rigorós explora i posa en escena aspectes sobre el llegat de les dones, les lectures sobre els estereotips femenins i les jerarquies patriarcals. Per a això, utilitza unes estratègies de treball que li permeten aproximar-se i apropiar-se d'escenaris, conceptes i interessos que li serveixen, al mateix temps, per organitzar els seus processos de treball: espais de contradicció, el caràcter poètic al mateix moment que domèstic, els salts en el temps, la insubmissió dels valors simbòlics, els discursos canònics, o els elements patrimonials i naturals.

Visita la seva web

Joan Pallé fa servir tot tipus de recursos en els quals el text i la imatge sempre són presents, siguin vídeos, pintures, instal·lacions, dissenys, fotografies o acció. Els seus treballs tenen una gran càrrega cultural que en ocasions deriva cap a una certa violència simbòlica. Alguns dels temes de què tracta són la visió postmoderna de la comunicació de masses, el subjecte neoliberal, la societat de l’espectacle, l’anàlisi sobre la construcció de la imatge i l’imaginari del que és inadequat. La seva producció està molt influïda per estètiques de subjectivitat subversiva com ara el punk, el grafit o el moviment rave. És l’autor de projectes tan vistents com Un desgarro lúcido, ejercicio de angustia empática, una gran poesia tatuada per parts en les pells de totes les persones que s’han prestat voluntàries a participar-hi.
Joan Pallé participa en la residència d’artistes SAC de Fabra i Coats, i Can Farrera.


Visita la seva web

Agnès Pe treballa el so més enllà dels límits que proporciona qualsevol gènere, sempre amb una actitud de diversió i devastadora —tot, o res—, sota els paràmetres del lo-fi, buscant noves formes de relació amb els elements que recompon. Musicòloga i investigadora autodidacta i pluridisciplinària, s’interessa per allò no comú, sigui quina sigui la seva etiqueta. Aquesta investigació musical constant l’ha dut a celebrar nombroses sessions d’audicions o punxades en ciutats com València, Barcelona, Bilbao, Madrid o Mèxic.
Considera que la seva educació en la tradició rural és una gran influència, així com les estètiques que es generen als marges de l’establishment, i entén tals societats com a organitzadores de comunitats. Té un gran interès pel cinema i per la investigació, especialment en musicologia.


Visita la seva web

Després de formar-se en diversos àmbits de l’art plàstic, s’especialitza en l’objecte com a mètode de treball. És a Menorca on sorgeix el seu gran projecte «Els ninots d’en Tonet», per al qual segueix un procés que durarà més de quinze anys. Recollint materials trobats a la platja, desenvolupa la seva tècnica de creació de personatges, construint les peces d’una manera intuïtiva, a tall de collage tridimensional.
A causa de la seva curiositat, la seva trajectòria ha evolucionat de tornada als seus orígens creatius, seguint el mètode de l’assemblage i l’object trouvé i apropant-se al dadaisme, el surrealisme i el kitsch. Fa servir materials trobats que descontextualitza, i modifica l’espai expositiu amb instal·lacions.

El treball pictòric d’Oliver Roura pren forma a través d’una experimentació tècnica constant. Metafòricament parlant, podríem dir que desenvolupa l’exercici pictòric dins de la pintura mateixa; és a l’interior d’aquesta on les accions, els gestos i els detalls cobren vida. L’artista concep les seves obres mitjançant la superposició de capes de pintura acrílica sobre una superfície plana, metodologia que, a més, li permet reflexionar sobre la composició-estructura i superfície-textura, i posar l’accent a explorar els límits de la pintura.

Visita la seva web

L'obra gràfica d'Oriol Rosell gira entorn de dues maneres de mirar i entendre el que l'envolta. Una és de caràcter realista, mostra el que veu; l'altra, comprèn i experimenta amb la visió i s'endinsa en els fenòmens associats a les il·lusions òptiques. D'una banda l'acostament a les diferents visions que ofereix el paisatge circumdant, la recerca de l'àrea més propera, sobretot a la ciutat i les seves perifèries com a àmbit d'influència. En aquesta sensibilització pel paisatge reflexiona la relació existent entre espai i individu, entre privat i públic, entre territori i arquitectura. De l'altra, l'interès per estudiar metodologies generadores d'il·lusions i posen en evidència com la percepció canvia en funció de l'estímul percebut i com sovint no es correspon amb l'estímul del subjecte real.

Alliberada del subjecte entès com a representació —alliberada, doncs, de la supeditació a una realitat externa—, i a partir del format pictòric com a espai de treball, la pintura de Teresa Vall Palou és, abans que res, una realitat autònoma que es manifesta a través dels elements que la configuren: el signe, el gest, la matèria, el suport.
La gestualitat del traç i l’experimentació constant amb les potencialitats expressives de la matèria són la base d’aquesta obra.

Visita la seva web

El seu treball se centra en la il·lustració, el disseny i la realització audiovisual. Guardonat amb diversos premis, ha explorat les facetes que poden oferir l’animació i el disseny en els mitjans i disciplines de què disposa. Així doncs, ha exercit un treball important com a cartellista, com a cineasta i també com a difusor del cinema d’animació d’autor, gràcies al projecte «PUCK CINEMA CARAVANA», coproduït amb Toni Tomàs i en actiu des de 2009.
Des d'un tractament gràfic i centrat en el dibuix, Porta estableix una atmosfera que perfila conceptes diversificats: la imatge de l'acció, la pràtica coreogràfica, i un interès central per la producció cinematogràfica. Atmosferes que en bona mesura traspassen les fronteres del dibuix i el cinema mitjançant geografies sorprenents, paisatges fantàstics, i personatges enigmàtics.

Visita la seva web

Fotògraf professional reconegut nacionalment i internacionalment, i l’obra del qual forma part de col·leccions privades i públiques. La majoria dels seus projectes han evolucionat cap a dos pols de treball: d’una banda, la voluntat de buscar imatges en la proximitat estreta dels espais íntims i coneguts, i de l’altra, la intenció de qüestionar els usos de la fotografia mateixa. En el seu treball reflexiona sobre com la fotografia, un dels mitjans més universals, és també un dels més desconeguts. És per això que intenta difondre un pensament crític, per invitar a la reflexió a través del seu treball.

Visita la seva web

En els seus projectes fotogràfics parteix d'una idea indefinida que aspira a ser especificada. Mitjançant aquest procés deductiu, el seu treball és una qüestió inicial que acaba plantejant més preguntes. Intenta reflectir la dimensió lúdica de la fotografia per a crear un repte que interpel·li directament l'observador i li causi una certa confusió, que també sent ell mateix.

Va començar a donar a conèixer els seus treballs a partir de 2010 i ha estat seleccionat en diversos premis de fotografia.

Visita la seva web

El seu treball artístic planta relacions amb les influències de la poesia i usa la pintura i el gravat —una de les especialitats de la seva formació— per expressar les seves idees. Cerca representar el procés d’aprenentatge dels éssers humans a través de les seves experiències i del canvi que suposen en la filosofia de cadascú. Per a això, empra elements i símbols com els arbres, les arrels, les constel·lacions, el cercle o la lluna; aquest darrer, amb el sentit de poder femení. Sabaté parteix d’una obra molt introspectiva i profundament vinculada amb la naturalesa i l’espiritualitat.
En les seves pintures destaca l’absència de la figura humana i la contundència dels colors sobre blanc, en representació de les relacions entre éssers humans i entorn

Visita la seva web

El meu treball artístic pren un enfocament interdisciplinari, utilitzant el texto, el vídeo i la instal·lació. A través d'ells cobreixo temes com feminismes, relacions personals i tot allò susceptible de romandre a la perifèria. M'interessa la dimensió política del aspecte personal, el aspecte vulnerable i el poder de la narrativa, qualsevol que sigui la seva forma; és per això que no entenc la pràctica de l'art sense escriptura, cinema i poesia. Formo part del col·lectiu Nenazas amb el que publico fanzines i presento actuacions.

Visita la seva web

La pràctica artística de Yannick Sanches és el resultat d’una actitud davant la vida l’objectiu principal de la qual és la reivindicació de l’oci, l’oci més autèntic. D’aquesta manera, el que es proposa són alternatives a una vida que estigmatitza el mandrós, ja sigui perquè l’entén com l’única via cap a l’èxit personal, perquè l’ociositat produeix felicitat, o senzillament perquè és la millor eina contra un sistema que oprimeix.