Saltar al contingut Saltar a la navegació

gerard calderón

Lleida
1980

La fotografia és el mitjà o —com ell l’anomena— l’«excusa» amb què s’expressa. La catalogació conceptual de la seva obra té dos camins molt marcats: la identitat col·lectiva i la identitat pròpia. En la seva recerca de la identitat col·lectiva ha treballat el «fanatisme» cap a ídols o divinitats. Sense intenció de jutjar aquestes passions, sí que intenta posar l’èmfasi a donar-los un sentit crític. D’altra banda, la recerca de la pròpia identitat és el camí personal de situació social i respecte cap a la col·lectivitat, el com i el perquè d’una existència personal, així com l’empremta en l’entorn ecològic i social. En el seu treball hi predomina la presència de la paraula en un sentit codificat, que obliga l’espectador a fer un esforç extra en la comprensió de l’obra.

Visita la seva web