Saltar al contingut Saltar a la navegació

Jordi Jové

Seròs
1961

La pràctica artística de Jordi Jové es mou dins un espectre prou ampli d’interessos, sempre ha pensat que acaba gravitant al voltant de la pintura. Li agrada parlar de com els quadres, dins les limitacions específiques que determina l’elecció d’un repertori material, són capaços d’aixecar una complexitat emocional suggerent i aclaparadora. De la pintura i el dibuix li sedueix la capacitat que tenen de situar sempre l’origen de les coses, i es fa difícil fer distincions de forma o estil —tot és qüestió d’intenció i del lloc en què sense voler ens situem.

Creu en una pintura retiniana, en el sentit del gaudi o l’enorme plaer que suposa reconèixer en qualsevol quadre la trobada entre forma, color i gest. Reconstruir aquest camí de tempteigs, certeses, errors i esmenes que el pintor va teixint, com si es tractés d’un gran palimpsest.

Finalment, comprèn que qualsevol decisió estètica comporta un posicionament ètic i moral que considera fonamental en tota obra artística i en l’exercici de la llibertat individual.