Saltar al contingut Saltar a la navegació

Episodi 5. “La veu emancipada”, a cura d'Oscar Holloway

ACVic

I si les paraules, un cop dites, poguessin agafar nous sentits, noves formes?
Què passaria si aquests nous missatges tornessin i es trobessin amb el seu antic parlant?
I si les paraules decidissin amagar-se, camuflar-se o desaparèixer? O si provessin noves direccions, agafessin embranzida i viatgessin improvisadament per l’espai?
Aquest episodi convida artistes i altres parlants a invocar una veu que pren vida pròpia, la (quasi) veu emancipada que ens defuig, ens desobeeix i esdevé irreconeixible. Una veu que sembla que vol dir-hi la seva, que parla en un to que ens és estrany, irreverent o dissonant. Una veu que ve de lluny, però que podríem trobar arraulida en l’oïda del seu propi emissor.