Saltar al contingut Saltar a la navegació

BROTE DE PERAL. ELENA AITZKOA

A cura d'Isabel de Naverán

BROTE DE PERAL reuneix dues agrupacions d’escultures d’Elena Aitzkoa: «Terraplén» i «Brote», creades l’estiu de 2021 i la primavera de 2022, respectivament.

El període de creació coincideix amb el moment en què l’artista deixa el seu estudi compartit, situat en un pavelló industrial al barri de Larraskitu, a Bilbao, i comença a treballar en un terreny arrelat en el paisatge d’Apodaka. Les dues sèries s’han creat en un estret diàleg amb l’experiència tangible d’aquest lloc i amb els elements que el conformen. Les condicions materials sempre condicionen d’alguna manera la forma final del treball d’Elena Aitzkoa, però a «Terraplén» i a «Brote» això encara es fa més evident. No és casualitat que aquestes peces adoptin una mida més gran que en sèries prèvies. Sembla que, d’alguna manera, les escultures s’haguessin fet a si mateixes.

Deixar que l’escultura atengui i respongui a les seves qualitats intrínseques, intervenint el necessari perquè agafi lloc, requereix un exercici somàtic d’escolta i un maneig en temps real amb el procediment material. Necessita certa força física i una atenció als ritmes en els quals es disposen els seus elements. En les agrupacions que formen part d’aquesta exposició, el treball no es fa —o no només— amb les mans, sinó amb tot el cos: amb els dits, els palmells, els canells, els braços, les espatlles, les axil·les, els omòplats, l’esquena, el pit, el ventre, la pelvis, les cames, el cap.

Per tant, hi ha una qüestió de ritme. Però no un ritme sinó diversos, que s’esdevenen a l’hora. A vegades s’inclouen uns en d’altres. Actuen protegint-se, en un procés viu que avança a mesura que les escultures es formen. D’una banda, hi ha un ritme que respon a l’adequació entre els cossos —el de l’Elena i el de les formes, el seu pes, el seu volum—, però també hi ha un treball que es produeix des de dins de la matèria i que conté una multiplicitat de polsos.