centre d'art la panera

  • feed
  • facebook
  • twitter
  • flickr
  • youtube
  • spotify
Del 8 de juny al 16 d’octubre de 2016
Del 8 de juny al 25 de setembre
APP. iPhone LA PANERA



Destacat
Destacat

APP. iPhone LA PANERA





Aplicació amb què podràs veure les exposicions en curs i gaudir de l’apartat «Art Mòbil», que inclou una peça exclusiva creada per a aquest suport.

Peces pensades expressament per utilitzar un iPhone com a suport. Una nova proposta del Centre d’Art la Panera amb la qual es convidarà els artistes que hi exposin a elaborar una obra per a aquest suport tecnològic.
L’objectiu és oferir un art mòbil per al mòbil, obres que l’espectador es pugui endur vagi on vagi. A la vegada, es pretén que l’espectador tingui l’oportunitat de descobrir noves creacions artístiques d’una manera diferent a l’habitual.

Ignacio Uriarte, Eternal labyrinth, 2011
És el primer encàrrec de la Panera d’una obra especialment concebuda per a iPhone. Ignacio Uriarte ens convida a interactuar amb la seva peça de manera que ens podem perdre per aquest laberint sense fi, recorrent-lo d’un extrem a l’altre.
 
Una línia negra infinita traça un recorregut laberíntic sobra la pantalla d’un iPhone. El traçat regular i la densitat uniforme són resultat de les estrictes regles a partir de les quals la línia va ser dibuixada amb Microsoft Excel.

Juan López. Glassgate, 2012
Segueix la idea de l’exposició presentada a la Panera, «A la Derriba», en què s’obrien els murs del centre i podíem veure què hi havia a l’exterior. En aquest cas, podem «trencar» la pantalla de l’iPhone i veure què s’amaga darrere.

Marina Núñez, Worlds inside, 2012.
Les imatges del món que l’usuari triï d’entre les seves fotografies es descompondran en les seves partícules integrants o es construiran a partir d’elles. En aquesta aplicació veiem com cada fragment del món —un retrat, un paisatge, un objecte…— constitueix un micromón, una amalgama —de sobte inestable— de partícules microscòpiques que rememoren àtoms, molècules, cèl·lules, microorganismes…

Vídeos Art Mòbil

Abigail Lazkoz, 64, 2013

64 és una aplicació de dibuix dificultós. Quan els nens aprenen a dibuixar necessiten anar afinant les seves capacitats psicomotores per optimitzar progressivament l’ús de l’eina llapis. El llapis és primer un sismògraf del cos, després del braç, després del canell i després dels dits índex i polze. Amb 64 recuperem la idea de dibuix com a empremta del moviment corporal. Les implicacions figuratives del marc d’acció que es planteja pretenen propiciar una renegociació lúdica de les capacitats i assignacions del binomi cos–ment pel que fa a la tasca del dibuix.

Jordi V. Pou, Observed(Mil2), 2013
El punt d’inflexió marcat per la interacció entre fotografia feta amb mòbils i xarxes socials ha suposat un increment exponencial de les fotografies fetes i compartides públicament. Tots ens hem convertit en observadors i observats; tan aviat fem fotografies com hi som inclosos, i no sempre de manera voluntària. És paradoxal que els responsables directes d’un món que ens observa constantment, que gairebé ens vigila, siguem nosaltres mateixos.
Aquesta peça d’«Art Mòbil» és part del projecte «Observed(o)».

Miquel Mont, Lliscant colors, 2014

La pantalla d’un iPhone està plena d’informació, d’icones, de textos. Hi veiem fotografies, imatges en moviment, missatges, etc. Lliscant colors va sortir del desig de no veure-hi res més que una successió de colors que van passant, tot lliscant el dit per la pantalla. Deixem de llegir i de comprendre per només veure bandes de colors diferents que desfilen, amb la intensitat del color que dóna una pantalla tàctil. Paradoxalment, l’espai virtual de la pantalla s’engrandeix cap amunt i cap avall, i alhora resta pla, pura superfície de colors. I aquesta relació de color, superfície i tactilitat a l’artista li sembla realment pròpia d’una certa percepció del color avui dia.

Sara Ramo. Desvelo, 2015

En aquest treball el que és real és la foscor; d’ella en sorgeixen formes que esperem que ens revelin alguna cosa que al final no arriba a tenir la nitidesa esperada. El que se’ns revela és intangible, i aquesta matèria intangible és enfrontada de diferents maneres per cadascú; per a molts aquesta veritat és insuportable i per això s’activa un raciocini que prova de donar contingut a la forma que no comprèn.

Descarrega’t l’app
 



angles castellano