centre d'art la panera

  • feed
  • facebook
  • twitter
  • flickr
  • youtube
  • spotify
Del 4 de novembre de 2017 al 28 de gener de 2018 Plantes 0 i 1 de la Panera, església de Sant Martí i Dipòsit del Pla de l’Aigua
Activitats · Activitats realitzades · Activitats Música Contemporània
<a tabindex=0 href='home.php?op=12&module=act&cad=0' class='ruta_link'>Activitats</a> · <a tabindex=0 href='home.php?op=13&module=act&cad=1' class='ruta_link'>Activitats realitzades</a> · Activitats Música Contemporània
Tornar enrere

Activitats Música Contemporània
Dies 20 de gener, 7 d'abril i 22 de juny de 2006


El Centre d’Art la Panera, com a centre de reflexió al voltant de les problemàtiques que genera la societat, inaugura amb la temporada 2006 un programa dedicat a la música contemporània.


Lleida Electrònica
Divendres, 20 de gener de 2006


Fa ja molts anys que va començar això que ara anomenem amb tota normalitat música electrònica. Hem passat d’aquelles primeres exhibicions minoritàries a la omnipresència de la música electrònica. L’assoliment massiu, no només de l’estètica
que l’acompanya, sinó de les eines de producció i distribució d’aquestes músiques, fa que el panorama hagi canviat radicalment.

Avui, en quina situació es troba la música electrònica? O, millor en plural, les músiques electròniques? Té res a veure el tecno amb l’electroacústica experimental? Quin és el paper social, cultural i fins i tot polític de les músiques electròniques? Des d’aquests interrogants, el Centre d'Art La Panera de Lleida proposa LLEIDA ELECTRÒNICA, un espai obert al debat i al concert, a la reflexió i la música electrònica, a tothom.

Debat obert: Les músiques electròniques. De 19 a 20h.

Amb la participació dels músics

Concert.
De 20 a 21.30h
On nothing de José Manuel Berenger. Orquestra del Caos
La Dorada de Carlos Gómez. Orquestra del Caos
CAFARNAÚM de Xavier Maristany, musicavista.

Francisco López
Divendres, 7 d’abril de 2006


Francisco López és un reconegut internacionalment com a una de les figures de l’escena de música experimental contemporània. La seva experiència en l’àmbit de la creació sonora i del treball amb gravacions ambientals comprèn un període de 25 anys, al llarg dels quals ha desenvolupat un univers sonor impressionant, absolutament personal i iconoclasta, basat en una audició profunda del món. Destruint barreres entre ambients sonors naturals i industrials, movent-.se amb passió des dels límits de l’audició cega, profunda i transcendental, alliberada dels imperatius del coneixement i oberta a l’expansió sensorial i espiritual. Ha realitzat centenars de concerts, projectes amb gravacions de camp i instal·lacions sonores en 50 països
dels 5 continents.

El seu extens catàleg de peces sonores (amb col·laboracions en directe i en estudi amb més de 100 artistes internacionals)
ha estat editat per més de 140 companyies discogràfiques de tot el món i ha rebut en dos ocasions la menció honorífica del festival Ars Electronica.

[Pedro Higueras, Estudios Sonom]

DOGONEfff
Dijous, 22 de juny de 2006

TEATRE VIRTUAL


El Centre d’Art la Panera i el Teatre Municipal de l’Escorxador van
presentar DOGONEfff, un mestissatge d’imatge i antropologia, la nova naturalesa del segle XXI: la virtualitat. DOGONEfff és una organització artística formada per Andrew Colquhoun i Maria De Marías amb l’objectiu d’incorporar live performance i vídeo a
les noves tecnologies de la xarxa 'streaming media'.

DOGONEfff vol portar la xarxa al món real mitjançant
videoinstal·lacions 'livestream' i programes experimentals de
performance, al mateix temps que retenen i confronten un sentiment cap a allò que és bàsicament humà en la desencarnació de la velocitat i els nous sistemes de comunicació telemàtica.

TEATRE VIRTUAL és un programa de cinc actes. Els quatre primers actes estan basats en internet. En el seu conjunt elaboren una estructura cap a l’últim acte, Acte 5: Imaginacions – Taumatúrgies de l’Ànima que es presenta en escenari de teatre: una presentació escènica que entrelliga els conceptes de teatre i la xarxa.  

Video + musica

L’antítesi entre alta cultura i baixa cultura avui dia ja s’ha convertit en una síntesi. Ambdues cultures es fusionen, es retroalimenten i donen nous fruits. Una sense l’altra no es poden entendre. L’alta cultura sempre ha estat una reserva de valors
que s’han pretès eterns i universals; i la baixa cultura sempre s’ha vist com un objecte de consum de masses i efímer.

Històricament, l’Art s’ha emmarcat en el que anomenem alta cultura, i s’ha mantingut d’aquesta manera separat d’altres disciplines menors com la moda, el disseny i la música popular. Tanmateix l’art, progressivament i d’ençà el trencament que van suposar les primeres avantguardes i la seva continuació en les segones avantguardes, ha anat incorporant i recreant aspectes de la baixa cultura, fins al punt que l’una sense l’altra no es poden entendre. 

Mitjançant els vídeos que seleccionem volem posar de manifest els vincles i contaminacions que existeixen entre les arts visuals i la música popular. Actualment, hi ha tota una generació d’artistes visuals que plantegen aquesta intersecció entre ambdós terrenys de la creació. Tots ells han rebut i assimilat tot un llegat audiovisual i musical provinent de la cultura popular, que en alguns casos pot ser tant o més important que la formació i el coneixement acadèmic. Es pot argumentar que la música popular està lligada a la moda i a les tendències, i que en alguns casos pot ser efímera, hedonista i superficial, però també és cert que en altres casos aquesta música és una via de coneixement dels individus i les societats contemporanis. Els artistes que conformen la present selecció adopten la música
com un element més de la seva creació, en tots els casos han treballat conjuntament amb músics o grups de música donant lloc a videoclips o videocreacions en les quals s’estableix un diàleg i un transvasament d’informació, formes i continguts propis de cada llenguatge. Cap dels treballs presentats no es
podria entendre sense aquesta interconnexió entre les arts visuals i la música.

Antoni Jové

Ana Laura Aláez + Silvania.
Superficiality, 2003.
Silvania


En aquest vídeo Ana Laura Aláez ens presenta, a partir de primers plans, una successió de rostres en els quals destaca el seu maquillatge marcadament geomètric, que es veu potenciat
pels moviments subtilment calculats de les models al ritme de la música de Silvania. 

Carles Congost + Fangoria.
Retorciendo palabras, 2004.
Videoclip per a Fangoria. Àlbum Arquitectura Efímera
.

El desig, el dolor, la seducció i la ràbia, diferents sensacions i
sentiments es filtren al llarg d’un videoclip en el qual l’encontre i el desencontre entre adolescents es desenvolupen entre el món real i el fictici. Un món fictici governat pels poders d’Olvido Gara i Nacho Canut. 

DSK (Juan Lesta & Belén Montero) + Astrud
Bailando, 1999
Videoclip per a Astrud. Àlbum Mi fracaso personal.


Malgrat el caràcter festiu de la cançó, el vídeo planteja una
situació tràgica: un accident de trànsit que acaba amb la vida d’una parella. Astrud (Manolo i Genís) participen d’aquest desenllaç fatal, de vegades com a simples espectadors i d’altres com a éssers amb la capacitat de retornar la vida als difunts.

Begoña Muñoz / Itziar Okariz
Thanks, 2004
Videoclip per a Begoña. Àlbum We only move when something changes.


L’any 2000 Begoña Muñoz decideix esdevenir cantant i treure un disc. Després d’un llarg procés de formació, el 2003 apareix un maxi single (Let’s play hippies) i el 2004 l’àlbum We only move when something changes. Aquest mateix any, comptant amb la
col·laboració d’Itziar Okariz, es realitza el videoclip promocional en el qual l’artista és transportada al llarg de la ciutat per un grup de gent cada vegada més nombrós.
 
Miguel Ángel Ramos / Julia Montilla / Salva Borrego + Ojos de Brujo
Todo tiende, 2005
Videoclip per a Ojos de Brujo. Àlbum Techarí.


Aquest videoclip realitzat a tres mans, que combina animació digital amb imatge real, transporta el grup Ojos de Brujo a una atmosfera oriental que pren com a referent l’Índia mitjançant
coreografies, vestuari i símbols. La presència de l’Índia en aquest vídeo el vincula a altres treballs de Julia Montilla com ara Seduction i Heaven must send you, en els quals l’artista
s’apropia d’elements estètics i formals del cinema de Bollywood.
lleida electronica
francisco lopez
Dogoneff. Teatre Virtual
Videoclip per a Fangoria
angles castellano