centre d'art la panera

<a tabindex=0 href='home.php?op=36&module=editor' class='ruta_link'>Biennal d'Art Lenadre Cristòfol</a> · 6a Biennal
6a Biennal d’Art Leandre Cristòfol
29.04.08/22.06.08


Aquesta sisena edició de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol s’escau en un any de commemoració per a la ciutat de Lleida: el centenari del naixement de l’escultor Leandre Cristòfol. La figura de l’artista ens ha acompanyat des de l’inici d’aquesta iniciativa, l’any 1997. Transcorreguts més de deu anys i cinc edicions, les pautes que ens vam marcar en iniciar aquesta biennal –potser en aquell moment discutibles pel caràcter restrictiu i tancat que comportava el fet
de ser per invitació i amb un nombre de participants reduït– s’han anat mostrant encertades, si ara fem balanç dels resultats obtinguts. Aquest balanç ha de tenir en compte com a primer punt el fet d’haver aconseguit de reunir una col·lecció de més de 80 obres de 18 artistes catalans i de 29 artistes provinents
de tot l’Estat espanyol, d’unes generacions emergents en el moment de ser seleccionats per participar-hi, però que ara, amb el pas dels anys, en molts casos estan plenament consolidats en el panorama artístic del nostre país. Aquesta és la singularitat fonamental de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol, concebuda precisament per pal·liar la manca de col·leccions pú­bliques a Catalunya i el desinterès generalitzat i reiterat per part de les administracions públiques catalanes, que en un determinat moment van decidir que, amb la posada en funcionament del MACBA l’any 1995, la responsabilitat de crear una col·lecció d’art contemporani a Catalunya quedava totalment a les seves mans. Aquesta decisió suposà la inhibició total sobre una qüestió que ara per ara continua igual, malgrat l’evident necessitat de completar i ampliar col·leccions que pateixen tants museus catalans. Alhora, s’ignorava, per exemple, la tasca inqüestionable que durant més de vint anys ha desenvolupat el FRAC (Fons Regional d’Art Contemporani) a França, amb la missió de col·leccionar art contemporani local, nacional i internacional, però també amb una dedicació continuada a l’educació i a la difusió de la creació contemporània. Potser caldria demanar-nos quan hi haurà un FRAC a Catalunya. A més a més, si disposéssim d’interessants col·leccions públiques a Catalunya, de ben segur que la tasca de difusió de l’art que es fa a casa nostra seria molt més fàcil i faria possible un coneixement més ampli dels nostres artistes, com així fou possible l’estiu passat, gràcies al fet que el Centre d’Art la Panera va ser convidat a presentar una selecció important dels fons provinents de les diferents edicions de la Biennal al centre d’art contemporani La Centrale Eléctrique de Brussel·les. El fet de col·leccionar, tant des dels estaments públics com des d’opcions privades, suposa un factor decisiu en el complex entramat que sosté l’art contemporani. I malgrat les inevitables i en ocasions poc adequades crítiques al mercat artístic, el cert és que per a qualsevol artista, emergent, jove o no tan jove, crític, relacional o antisistema, el fet de poder
estar representat en col·leccions rellevants suposa una fita important en la seva trajectòria. D’aquest fet, a ARCO en trobem exemples tot sovint. És ben cert que l’objectiu primordial de la Biennal –que, com ja hem assenyalat, és reunir una col·lecció– ha condicionat la selecció d’obres i artistes, però també és cert que ens hem permès de moure’ns per territoris poc convencionals quan es parla de col·leccions d’art contemporani. En aquest sentit hem pogut endinsar-nos en àmbits híbrids i de difícil classificació com són les relacions entre art, arquitectura i disseny. Així ho corrobora la participació enguany de Basurama i Curro Claret, ambdós responsables d’impulsar posicions crítiques amb les seves pròpies disciplines, sostenibles i poc consumistes.
L’apartat destinat a les publicacions especials que vam iniciar l’any 2004 amb la quarta edició de la Biennal s’ha consolidat com un àmbit cabdal, perquè amb el material reunit de cartells, revistes, llibres i publicacions especials hem pogut anar fent una programació d’exposicions, promoguda des del Centre de Documentació de la Panera. Aquesta activitat expositiva ha permès difondre iniciatives editorials que altrament haguessin tingut una circulació més reduïda. En l’edició d’enguany, la Biennal acull la revista Lalata i una àmplia selecció d’artistes que treballen la “postal” com a eina de comunicació creativa, que en
certa manera reprèn i reactualitza certes iniciatives anteriors de mail art. En definitiva, però, suposa l’ús d’un element fàcil de crear i fàcil de fer circular, que dóna lloc a fortes crítiques, especialment en el terreny turístic, i que, no per ser quotidià, assequible i fins i tot marginal, suposa marginalitat en les propostes que presentem. La resta d’artistes participants –Manu Arregui, Karmelo Bermejo, Daniel Chust Peters, Pauline Fondevila, Regina de Miguel i Ignacio Uriarte– representen la voluntat de seleccionar trajectòries i obres que han merescut ja un reconeixement i suposen, tots ells, noves opcions que poden integrar-se perfectament en els discursos interns que van consolidant la col·lecció sorgida de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol.

Glòria Picazo
Directora del Centre d’Art la Panera

Manu Arregui / Basurama / Karmelo Bermejo / Daniel Chust Peters / Curro Claret / Pauline Fondevila / Valeriano López / Regina de Miguel / Ignacio Uriarte
Revistes: Lalata
Postals: Martí Abril / Albert Cano / Angel Corral / Belén Cueto /  Ephemera Ediciones /  Toni Ferron / Miquel Àngel Llonovoy / Javier Longobardo / Ignasi López – Carlos Albalá / La Más Bella /  Oscar Mora /  Miguel Trillo
angles castellano