centre d'art la panera

  • feed
  • facebook
  • twitter
  • flickr
  • youtube
  • spotify
del 27 d’octubre al 6 de gener de 2019
del 27 d’octubre al 24 de febrer de 2019
del 27 d’octubre al 24 de febrer de 2019
novembre 2018 - maig 2019
divendres 14 de desembre de 2018, a les 11.30 h
dissabte 22 de desembre de 2018
dimecres 23 i dijous 24 de gener de 2019
dijous 7 de febrer de 2019, a les 19.00 h
Notícies · ELS ALUMNES DEL CAD I L’ART DE JORDI COLOMER
Notícies · ELS ALUMNES DEL CAD I L’ART DE JORDI COLOMER
Tornar enrere


ELS ALUMNES DEL CAD I L’ART DE JORDI COLOMER
12 i 13 de març de 2009


Els dies 12 i 13 de març, els usuaris del CAD vam desplaçar-nos a la Panera per contemplar l’exposició de Jordi Colomer. Aquest artista nasqué a Barcelona el 1962 i estudià Arquitectura i Història de l’Art. Malgrat la seva joventut, ha participat o ha protagonitzat nombroses exposicions a Espanya, però també a terres foranes: París, Londres, el Canadà, Portugal, Mèxic, Àustria… De fet, aquesta exposició és una coproducció del Centre d’Art la Panera (Lleida) i el Jeu de Paume (París).
A l’entrada del museu hi havia un seguit de fotografies d’un insòlit cementiri xilè. Després s’observava un estudi filmogràfic que es basava en cinc vídeos que tenien uns personatges comuns (sobretot una noia anomenada María), un espai (el desert xilè) i un recurs (l’aigua). Les projeccions cinematogràfiques es realitzaven sobre material reciclable (unes pantalles de cartró) i, entre totes elles, destacava la que contenia una garlanda nadalenca, que representava la contraposició de la calor i la sequedat amb una festa tan hivernal per a nosaltres com és el Nadal.
El que també ens cridà l’atenció va ser l’estudi de les incongruències entre alguns edificis contemporanis i les ciutats a les quals pertanyen, com, per exemple, immenses construccions honorífiques de l’Europa de l’Est enmig de ciutats sense carrers o un Japó amb habitatges minúsculs en el si d’una enorme contaminació lumínica. Les maquetes dels edificis estaven realitzades amb materials reciclables. I tot aquest art es trobava a l’interior d’una sala sostinguda per columnes medievals.
El més aplaudit, i també incomprès, fou una caravana en l’interior de la qual es podia visualitzar una pel•lícula en blanc i negre. Sigui com sigui, l’experiència fou molt positiva perquè ens apropà a l’art contemporani i les seves reivindicacions.

Txell Botargues
angles castellano