Lola Lasurt (Barcelona, 1983) planteja
exercicis de reenactment (reconstrucció
històrica d’esdeveniments d’un passat
recent) d’un temps que ella no ha viscut
i posa l’accent en els primers passos de
la implementació del sistema democràtic
a l’Estat espanyol, amb la intenció
d’analitzar i revisar els fets històrics,
polítics i estètics que els constitueixen
i fer-ne emergir les contradiccions i
paradoxes. Amb un treball arrelat en la
tradició pictòrica i performativa,
Lasurt sovint formalitza les seves
propostes a partir de dibuixos seqüenciats
que recreen materials d’arxiu, i que en
l’espai expositiu es presenten com cintes
de pel·lícula cinematogràfica que
confereixen una temporalitat i un moviment
latents en les seves instal·lacions.
Els seus són projectes molt localitzats
en el temps i també en l’espai, com ara
Emissió periòdica definitiva (2017),
que tracta les emissions primerenques de
la que ha estat considerada la primera
televisió local pública de l’Estat espanyol,
Radio Televisió Cardedeu, i que, juntament
amb altres projectes anàlegs que van sorgir
just després, ha esdevingut rellevant
perquè va posar fi als vint-i-cinc anys
de monopoli de difusió de la informació per
part de Televisión Española i va fer possible
un accés diversificat a la informació
política i cultural. Projectes amateurs
que van néixer fora de la legalitat,
perquè la Constitució no preveia aquest
tipus d’iniciatives, cosa que va propiciar
una política institucional basada en el
principi de la tolerància, que, tot i així,
no deixà de banda mesures sancionadores i,
fins i tot, el tancament d’emissores per part
de la censura i la repressió franquistes.
Emissió periòdica definitiva es compon de
dues cintes dibuixades, una de les quals en
blanc i negre —la que reprodueix les imatges
de la primera emissió setmanal del canal,
el 1981— i l’altra en color, presentades
suspeses del sostre unides pels seus
extrems, en forma de bucle —que recrea la
primera transmissió televisiva d’eleccions
municipals, dos anys després, durant la
qual es realitzà un exercici de reflexió al
voltant de la idea de democràcia sobre la
base d’una enquesta duta a terme als alumnes
de l’institut de la localitat.
Un altre fris pictòric, acompanyat en
aquesta ocasió de l’animació i l’acoloriment
digitals, fotograma a fotograma, d’una
pel·lícula analògica digitalitzada per
a la xarxa, forma Thaïs, tercer acto
(Bragaglia, 1917). Ejercicio para el curso
básico de la Escuela Vkhutemas siguiendo
las indicaciones de Liubov Popova en sus
manuscritos (2019). Es tracta d’un projecte
complex, concebut en el marc d’El Archivo F.
X., las Chekas psicotécnicas de Laurencic
y la función del arte de Pedro G. Romero,
que posa en relació la versió futurista
de la novel·la Thaïs d’Anatole France,
en el film homònim dirigit pel cineasta
Anton Giuglio Bragaglia; la metodologia
didàctica de la pintora avantguardista
Liubov Serguéievna Popova, que promovia
l’art utilitari a l’aula, i les aplicacions,
sota la influència soviètica, de l’art
d’avantguarda a les cel·les psicotècniques
dissenyades pel refinat torturador Alfonso
Laurencic durant la Guerra Civil espanyola.
La recreació del tercer acte de Thaïs, en el
qual la protagonista se suïcida turmentada
pels remordiments, esdevé l’excusa per a
l’extraordinari homenatge que Lola Lasurt
ret al projecte revolucionari. I ho fa amb
la introducció ritmada d’il·lusions
òptiques, que reprodueix de documents
històrics i que progressivament es
barregen i es confonen amb els deliris
de la protagonista i amb els motius
d’abstracció geomètrica que ornamenten
la seva cambra: visions opressives i
antinaturalistes que eren utilitzades
a les cel·les de les presons del Front
Popular, amb la finalitat d’afectar la
inestabilitat física i emocional del
reclús, i que posaven, d’aquesta manera,
l’art al servei d’una causa política abocada
al fracàs, aquella de la república i la
lluita antifeixista.CDTHAÏS, TERCER ACTO (BRAGAGLIA, 1917).
EJERCICIO PARA EL CURSO BÁSICO DE LA ESCUELA
VKHUTEMAS SIGUIENDO LAS INDICACIONES DE
LIUBOV POPOVA EN SUS MANUSCRITOS, 2019
Instal·lació
Pintura a l’oli sobre tela (25 x 1.000 cm)
Vídeo-animació (6' 34'')
Cortesia Galeria Joan Prats, Barcelona
EMISSIÓ PERIÒDICA DEFINITIVA, 2017
Instal·lació
Fris vertical: pintura a l’oli sobre
tela i corda de cotó (13 × 400 cm)
Fris horitzontal: pintura a l’oli sobre
tela (dos fragments de 13 × 400 cm/u)
Cortesia Galeria Joan Prats, Barcelona …...more
...more
Show less