Saltar al contingut Saltar a la navegació

ALBERT POTRONY. PASSATGE

A CURA DE FREDERIC MONTORNÉS I DALMAU

—

Una de les accepcions de la paraula passatge[1] remet a aquella porció indefinida, però generalment no llarga, d’una composició literària, musical, etc., que ofereix una peculiaritat al lector o a l’oient.[2] Es tracta d’una transició entre un to i un altre que dota de misteri una narració[3] que duu l’espectador[4] cap a un altre lloc. Cap a un espai, encara, desconegut.

Una altra de les accepcions de la paraula passatge[5] es refereix a aquell carreró curt, estret i, sovint, amb un cert encant que s’obre entre dos carrers, que és com una galeria, o fins i tot reixat, i per on només es pot passar quan es va a peu i, per tant, en calma. Per bé que hi ha molts tipus de passatges,[6] aquests carrerons són sempre llocs de pas. Espais liminars. Llocs on no quedar-se mai.

La tercera i darrera accepció de la paraula passatge és, probablement, la que més ens interessa. Per dues raons: perquè passatge és el títol de la darrera producció audiovisual d’Albert Potrony, travessada per la idea de trànsit des de quatre perspectives diferents, colpidores i vitals,[7] i perquè també és el títol de l’exposició que l’abraça i on conflueixen, de manera fragmentada,[8] mesurada, ordenada i clara, prop de set anys de recerca al voltant de l’últim tram de la nostra existència acompanyant l’envelliment, afrontant la mort de cara, escoltant el silenci del dol i compartint cures, mirades i mots. Es tracta d’una sèrie d’accions vitals com a motor d’una acurada selecció d’obres, realitzades en diferents formats i sorgides de l’experiència d’abordar[9] la nostra relació amb la mort abans, durant i després d’aparèixer a la nostra vida.

Considerant que set anys són suficients per sondejar una deriva com la de Potrony, impulsada per un interès molt particular a deshabilitar el tabú que sovint embolcalla la mort,[10] aquesta exposició és una porta d’accés a un arxiu personal concebut i construït amb la contribució dels qui han participat, des d’un bon inici, en les cinc iteracions del projecte «Mortals». Es tracta d’un projecte de creació de comunitats temporals d’interès compartit que arranca l’any 2019 de la mà de l’artista i amb el suport continuat de Roser Sanjuan, i que fins avui ha anat prosperant gràcies a la implicació de col·lectius i d’individus d’edat, procedència i condició social molt diferents,[11] i al repte de reflexionar col·lectivament sobre temes tan inhabituals com la pèrdua, l’acompanyament, les cures, la mort i el dol.

Fidel a una metodologia de treball consistent en la creació d’espais socials sostinguts per la confluència de coneixements, pensaments i experiències, i que es materialitza en treballs audiovisuals, publicacions, accions comunitàries i obres de caràcter instal·latiu o escultòric, Potrony aconsegueix revertir el silenci que emmudeix la mort modelant l’essència de la seva veu des de l’àmbit de l’art.

Plantejada perquè ressonin en un mateix espai la multiplicitat de veus constitutives dels projectes derivats de «Mortals», aquesta exposició s’organitza al voltant de sis blocs temàtics configurats per obres realitzades en formats variats d’ordre audiovisual i textual. Així, hi trobem dos espais destinats a donar la benvinguda a l’espectador i a acomiadar-lo amb obres de «Mortals (preludi)»;[12] un espai ampli dedicat a la projecció de l’audiovisual Passatge;[13] una secció destinada a abordar el tema de les cures, amb obres de «La bona mort»,[14] «Mortals (preludi)», «Mortals (liminal)»[15] i «Mortals +»;[16] una altra secció dedicada a la pèrdua i el record, amb obres de «La bona mort», «Mortals (morir queer)»,[17] «Mortals (preludi)», «Mortals (liminal)», «Joves (in)Mortals» i «Mortals +», i una darrera secció dedicada a la mort, amb obres procedents de «La bona mort», «Mortals (morir queer)», «Mortals (preludi)», «Mortals (liminal)» i «Joves (in)Mortals».

Al marge de com es viu la mort en la nostra cultura occidental,[19] l’experiència de mortalitat que copsa l’atenció de Potrony rau en la importància de les vides que ens acompanyen en el trànsit cap al final dels nostres dies. Aquesta exposició, en conseqüència, obre en canal un cos de treball i mostra el sediment de les trobades, reflexions i pensaments compartits en el desenvolupament d’un projecte coral d’exploració sobre la mort com a estratègia comunitària per aprendre a viure millor.

[1] De passar, del llatí vulgar passare, mateix significat, derivat de passus, ‘pas’. https://rodamots.cat/passatge/

[2] Extret de https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=passatge&operEntrada=0.

[3] O un passatge de la narració.

[4] El lector, l’oient, el públic, la gent en general.

[5] Des d’una perspectiva urbanística, però també històrica i social.

[6] A saber: oberts, tancats, públics, privats, amb sortida, culs-de-sac, industrials, amb encant, etc.

[7] Passatge és una obra produïda per La Panera i els Museus de Sitges, que es mostra per primer cop en aquesta exposició.

[8] A manera d’autòpsia?

[9] Individualment i en comunitat.

[10] En especial a Occident.

[11] I, en conseqüència, des de perspectives, realitats i ficcions del tot inesperades.

[12] Un projecte organitzat per ACVIC amb la participació d’estudiants de primària de l’escola pública Vic Centre. Es va presentar en format expositiu i col·laboratiu als centres d’art de Vic i Mataró entre 2023 i 2024.

[13] Una obra produïda per La Panera i el Consorci Museus de Sitges, consistent en una projecció de vídeo sobre una pantalla de 3 × 21 metres aproximadament, de 35 minuts de durada.

[14] Un projecte produït per Art for Change 2019 de la Fundació «la Caixa» i organitzat i coordinat per La Panera entre 2020 i 2021.

[15] Un projecte artístic i laboratori ciutadà desenvolupat a l’Arts Santa Mònica de Barcelona l’any 2024.

[16] Exposició duta a terme entre 2025 i 2026 a la Fundació Suñol de Barcelona amb obres de la seva col·lecció en diàleg amb els resultats de sessions de treball conduïdes per l’artista Albert Potrony i la gestora cultural Roser Sanjuan, i que ha comptat amb la participació d’un grup de persones directament vinculades amb la infecció per VIH /sida.

[17] Un projecte participatiu de recerca i creació col·lectiva sobre la senectut, el procés de fi de vida, la mort i el dol en persones grans LGTBIQ+, produït pel CAC Palma (Centre d’Art i Creació Palma) l’any 2023.

[18] Publicació fruit d’un laboratori artístic sobre la idea del dol com a trànsit, dut a terme l’any 2024 amb un grup de joves de quart d’ESO de l’Escola Vedruna del barri del Raval de Barcelona.

[19] És a dir, en la intimitat, vinculada a la tristesa, al fracàs o a la debilitat, o com allò que mai volem abordar perquè no sabem què fer ni com actuar quan la tenim davant.