Guillermo Mora. Si pero no

L’estiu de 2020, en plena pandèmia, em vaig traslladar durant 3 mesos als estudis del CCA Andratx, a Mallorca. Vaig decidir anar-hi únicament amb una grapadora. Aquesta decisió no va ser fortuïta: la grapadora és una eina molt vinculada als estudis dels artistes i a la pintura. Les grapes fixen el llenç al bastidor per la seva part posterior. Sense elles, la tela cauria i el seu paper en la pintura és primordial. Tanmateix, sempre queden al revers de la pintura, invisibles.

Un dels principals interessos del meu treball és posar al davant allò que és al darrere, canviar l’ordre establert de la pintura, ja que, en canviar l’estructura del seu llenguatge, també en canvio la manera de pensar-la. Vaig començar així una sèrie d’esbossos i proves en què les grapes passaven al primer pla, a la superfície, a la banda visible. Aquest va ser el detonant de la sèrie SÍ PERÒ NO.

SÍ PERÒ NO consisteix en una sèrie de pintures site-specific creades amb fulls A4 grapats sobre la paret, que posteriorment són arrencats parcialment. La peça es construeix a partir d’un protocol: es marca un perímetre rectangular i s’omple amb fulls fins a cobrir completament la superfície interior. Un cop completada, es procedeix a arrencar el paper seguint les instruccions. Amb aquesta acció no només elimino el material, sinó que també obro i allibero la superfície, i hi deixo empremtes de l’acció, incorporant el gest físic a l’obra final.

L’obra es lliura en un kit amb tots els materials necessaris per realitzar-la i amb un manual d’instruccions, de manera que tant jo com qualsevol altra persona puguem dur-la a terme. Amb aquest sistema del «fes-ho tu mateix» (Do it yourself), SÍ PERÒ NO posa en joc la idea d’autoria i defensa la possibilitat que, amb paper quotidià i una grapadora, es pugui continuar pintant sense la necessitat d’utilitzar la pintura hegemònica.

Guillermo Mora