Joan Pallé. Els joves infeliços

PLANTA 0

Un dels temes més misteriosos del teatre tràgic grec és la manera com els fills estan predestinats a pagar pels pecats dels seus pares. Tant és si els fills són bons, innocents, pietosos: si els seus pares han pecat, els fills han de ser castigats. És el cor —un cor democràtic— el que es proclama com a dipòsit de tal veritat, que es pronuncia sense introducció ni il·lustració, tan natural li resulta.

I giovani infelici [Els joves infeliços], Pier Paolo Pasolini

«Els joves infeliços / Unhappy Youth» és una exposició individual de Joan Pallé. L’artista lleidatà, nascut el 1989, presenta obra nova, confrontativa i fins i tot abrasiva, que gira al voltant de la joventut i el desemparament. Fa servir el seu estil cridaner, ple d’humor, ironia i imatges amb una gran càrrega cultural. L’obra de l’artista és versàtil, artesanal i figurativa; s’hi uneixen de manera consistent la teoria crítica amb la cultura popular i la contracultura. Per a aquesta exposició, Joan Pallé utilitza una àmplia gamma de recursos —escala, repetició, referències a les xarxes socials i matèria autobiogràfica— per crear un espai ple de tensió en què s’explorin les paradoxes de la joventut.

A través de les obres d’aquesta exposició, l’artista mira la societat contemporània i reflexiona sobre la seva pròpia adolescència, la seva joventut a Lleida i la joventut actual. Sens dubte, la societat de consum s’ha globalitzat i s’ha intensificat durament en les darreres dècades, però sembla que una diferència crucial és que ara molts joves són conscients dels mecanismes que els fan infeliços. Saben que les xarxes socials són nocives, que el consumisme és buit, que el sistema els explota, però se senten sense poder per canviar-ho. Sembla que es mouen constantment entre atracció i repulsió, ocultament i revelació, disfressa i exposició. A Joan Pallé li interessa en particular aquest moviment, un desassossec que potser també pot entendre’s com el ritme al qual es pot recórrer aquesta exposició.

«Els joves infeliços» està dedicada a la joventut, als joves de Lleida, als que s’amaguen i alhora s’exposen a tot el món. A l’inquietant i agitat moviment amb potencial de rebel·lió i transformació.

Així que deixa que el cor se t’acceleri, sent com se t’oprimeix el pit, sua, deixa que les mans se t’humitegin, sacseja i tremola, deixa que la boca se t’assequi i sent les papallones a l’estómac. Vola, mareja’t, posa’t tens, nerviós, observa el perill i la perdició, sobreanalitza i preocupa’t, regira’t, ensopega amb les paraules, toca’t el rostre, parla ràpid o lent, mira amb intensitat o evita el contacte en tot moment, riu nerviosament, furga, mossega’t les ungles, rasca’t darrere de les orelles, el coll. Descansa, pren-te un respir, sigues un fantasma o sent-te viu, amaga’t o exposa’t. Actua, deixa-ho a la pròxima generació, esdevén, queda’t o roman. Espera una dècada, mig segle, o rebel·la’t ara.

Joan Pallé (Lleida, 1989) viu i treballa a Barcelona i és el cofundador de l’espai gestionat per artistes Malpais. Va estudiar a la Universitat de Barcelona abans d’acabar el màster a l’IAGN de Basilea (Suïssa). Pallé va créixer a Lleida, on passava el temps entre la Biblioteca Pública i els concerts punk. La seva obra crea relacions plenes de tensió entre subjecte, obra i audiència, en què desmunta el pensament binari per oferir perspectives complexes sobre assumptes polítics i socials. Ha tingut exposicions individuals a ADN Gallery (Barcelona), a Art3 (Valença), a la Fundació Arranz-Bravo (l’Hospitalet de Llobregat) i al Centre d’Art La Capella (Barcelona), entre d’altres. La seva obra s’ha exposat al Centre d’Art Fabra i Coats (Barcelona), a Kunsthaus Baselland (Muttenz), al Centre d’Art La Meute (Lausana), al Centre d’Art El Bòlit (Girona), a la Fondation Beyeler (Basilea) i a la Galeria Fran Reus (Palma), entre d’altres.