Artistes

Realitza peces, sovint tridimensionals, a través d’una narrativa poètica de caràcter surrealista, amb què aborda els seus sentiments, anhels, somnis i malsons. Empra l’art com a catalitzador de les seves reflexions, amb referències a les relacions sentimentals, la memòria o el pas del temps. A partir del dibuix crea una visió plàstica, lírica i crítica que cerca l’empatia emocional amb l’espectador.

En 2021 i 2019 rep el Premi a l’Excel·lència del Communication Arts Illustration Annual de Califòrnia, així com el 01:00 Bronze A'Design Award en 2017. En 2016 Sonia Alins va ser finalista dels World Illustration Awards.

Pots seguir el seu treball aquí: https://soniaalins.com/

Adoptant diverses tàctiques del fotodocumental i el periodisme d'investigació, interroga el poder de les institucions i els sistemes de control amb l'objectiu de fer sorgir evidències que mostrin el revers amagat dels dispositius que aquests despleguen per sostenir-se i reproduir-se. Per això, i a través dels espais de l'àmbit social, polític i econòmic, Artés analitza la invisibilitat com a estratègia per explorar les paradoxes dels espais de control ocults, al mateix temps que procura subvertir, desarmar i qüestionar la seva veracitat.

Graduada en fotografia i creació contemporània, actualment és docent de fotografia a IDEP Barcelona. Amb el seu treball ha estat seleccionada a Descobriments Photoespaña, FotoNoviembre 21, Unseen Dummy Award d'Amsterdam i FIFTijuana de Mèxic, entre d'altres. Recentment, la Generalitat de Catalunya ha incorporat l’obra del seu projecte Fuerzas y Cuerpos al Dipòsit de la Col·lecció Nacional de Fotografia.

Pots seguir el seu treball aquí: https://paulaartes.com/

Treballa com a infermera a la vegada que realitza projectes artístics, on analitza aspectes de la memòria, les relacions de l’individu amb elements bàsics com la llum i l’aigua, així com les polítiques i l’ètica de les cures. Els seus projectes es desenvolupen sempre entorn a dos eixos: el teòric, mitjançant la investigació i l’assaig, i el pràctic, a través de la fotografia, l’audiovisual i els processos relacionals.

Ha participat en programes d’institucions com Sala d’Art Jove, EN RESIDÈNCIA (Barcelona), i el Centre d'Art i Naturalesa (CAN) de Farrera. L’any 2019 rep el Premi Festival Embarrat-Museu Trepat de Tàrrega, pel qual realitza l'exposició “El Calostre” (2021) a la Sala Gòtika del Institut d’Estudis Ilerdencs.

Pots seguir el seu treball aquí: https://cargocollective.com/isabelbariosibars

Marta Bisbal és Llicenciada i doctora en Dret, Màster en Periodisme i Estudis de Fotografia. Entén la fotografia com una pràctica lenta de contemplació i aproximació a l’entorn, que li permet prendre consciència de la realitat i el present. El seu llenguatge es basa en l’apreciació de les variacions i moviments mínims, ella explora allò que podria passar fàcilment inadvertit, per així reflexionar sobre la percepció i el mateix acte de mirar.

Ha presentat els seus projectes en institucions com la Fàbrica de les Arts Roca Umbert (Granollers), Museu Abelló (Mollet del Vallés), Museu Trepat (Tàrrega) i Centro Párraga (Murcia), entre d’altres. És autora de les publicacions El mapa de l’Imprei (2020) i Kosmos (2017).

Pots seguir el seu treball aquí: http://www.martabisbal.com/

Tècnic en Grau Mig de forja artística i Grau Superior d'escultura per l'Escola Ondara de Tàrrega, encara que a partir de l’any 2004, d'una forma més autodidacta, decideix especialitzar-se en la pintura. Investiga les estructures geomètriques que hi ha darrere de les formes, descartant qualsevol estètica o filigrana figurativa, i enfocant-se directament amb l'essència i la vibració de les coses. Compagina la producció artística amb l’estudi, formant-se en sabers matemàtics antics que s’utilitzaven en la construcció d’arquitectures sagrades. En paraules de l’artista, el seu treball busca “ser una eina vibracional, tant en l'espai com per a l'observador”.

La seva obra s’ha exposat en sales i galeries de Lleida, Reus i Barcelona, entre d’altres. Ha estat guardonat i seleccionat en diferents certàmens, on destaquen el 1r Premi Internacional del Centre de Belles Arts de Lleida, o la selecció i exposició de projecte Programa d'artistes emergents de la Fundació Vall Palou de Lleida.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.instagram.com/jbresoli/

La fotografia és el mitjà o —com ell l’anomena— l’«excusa» amb què s’expressa. La seva obra es mou entre dos camins conceptuals molt marcats: la identitat col·lectiva i la identitat pròpia. Des del «fanatisme» cap a ídols o divinitats a l’empremta en l’entorn ecològic i social. En el seu treball hi predomina la presència de la paraula en un sentit codificat, que obliga l’espectador a fer un esforç extra en la comprensió de l’obra.

Ha mostrat el seu treball en institucions com el Museu Abelló (Mollet del Vallés), Universitat de Lleida, Tormenta y Marea (Madrid) i CC Guinardó (Barcelona), entre d’altres. També ha comissariat exposicions per la Fundació Casa Cresques i el Disseny Hub, de Barcelona.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.gerardcalderon.com/

Formada amb Comunicació Social i Periodisme per la Universitat del Quindío (Colòmbia), actualment cursa el Grau Superior de Fotografia Artística a l'Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida. Utilitza la fotografia com a mitjà d'expressió i posicionament enfront de temes d'interès col·lectiu, i com a eina per a indagar i reflexionar sobre inquietuds i necessitats personals, creant missatges amb imatges per reivindicar i transformar a través de l'emoció. Treballa a partir de la seva pròpia experiència com a migrant, abordant les transicions i els processos de desplaçament dels individus, i les condicions de canvi del seu entorn.

La seva obra s'ha mostrat en espais d'art com la Sala Gòtika de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, de Lleida, on recentment va estar seleccionada per participar de la III Biennal Larva de 2021. Tanmateix, també mostra el seu treball en espais al marge dels circuits artístics, com els locals comercials del barri del Centre Històric de Lleida, i el Cónsul General de Colòmbia en Barcelona.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.instagram.com/merrrlicm/

Maria Cemeli se centra en l’arquitectura i la poesia com un món tancat tan parcial com el de les seves escultures i instal·lacions. El leitmotiv del seu treball és la dicotomia entre la solitud i la trobada; el desplaçament i la deslocalització d’un espai en els quals la creu, la ciutat i l’arbre són presents al llarg dels seus treballs. Els materials dels quals disposa i la mirada sobre el món que l’envolta es converteixen en una metàfora de la vida en cada una de les seves instal·lacions.

La seva obra s’ha mostrat en ciutats com Girona, Rennes, Toulouse i Rotterdam, entra d’altres. L’any 2005 va ser seleccionada a la 1era Biennal Internacional d’Escultura de Borgonya, i el 2008 va rebre una beca per la producció artística de l’IMAC (Lleida).

Pots seguir el seu treball aquí: http://mariacemeli.netai.net/

Joan Codina prové de l’autodidactisme i fa servir diferents registres artístics, com la pintura, l’escultura i la ceràmica. Experimentant a través de diferents llenguatges i materials, Codina crea projectes aparentment absurds, però que acaben relatant situacions de denúncia i idees sobre la seva visió del món. Defineix el seu estil com a desordenat, sense un denominador comú i influït per l’art brut i el naïf.

Ha realitzat diverses exposicions individuals a Igualada, Agramunt i Terrassa, entre d’altres. A més, ha estat seleccionat finalista de diversos premis, on destaca, per exemple, l’accèssit obtingut a la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils 2014.

El treball d’Estanis Comella està basat en l’organització i composició d’elements en el temps i en l’espai, utilitzant per a aquests fins el so, el dibuix com un element projectiu i el disseny. Li interessa l’experiència física com un conjunt de procediments a través dels quals es fa latent la idea del transcurs, d’un buidatge que passa per múltiples processos. Fa servir diversos procediments que, relacionats, formen un tramat específic que es desprèn de les seves categoritzacions.

La seva obra ha estat exposada en institucions com el Centre Cultura Basteo (Andoain), Bombon projects (Barcelona), Centre d’Art La Panera i Dafo (Lleida), Museu d'Art Diocesà (Lleida), Club Le Larraskito, BilbaoArte i Narata (Bilbao) i Fireplace (Barcelona).

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.estaniscomella.com/

Formada en Economia i Belles Arts. El detonant en la seva pràctica artística es produeix quan desfà el camí des de Barcelona i retorna a Albesa, al paisatge que l'ha vist créixer i al qual pertany. Desplega un procés de treball inspirat amb el món vegetal i els sabers de la pagesia. Com una recol·lectora "espigola plantes i històries, posant en valor allò que ha quedat al marge del sistema econòmic", centrant-se especialment en les dones i les herbes no productives. Actualment, treballa en el projecte #soccugula, on recupera i resignifica el terme "cugula", que fa referència a la civada borda, però que també s'utilitzava popularment per referir-se a les nenes en néixer, quan s'esperava un nen.

Aquest projecte ha estat seleccionat en la 5a Edició del Concurs Internacional de Curtmetratges Feministes DONA'M CINE 2021, i de la III Biennal LARVA de l'Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida. També ha format part del cicle ESPAI COMÚ de l'Espai Guinovart d'Agramunt i s'ha presentat en diferents poblacions de Lleida.

Pots seguir el seu treball aquí: https://nuriacostabalasch.com/

Experimenta des de gèneres i formats canviants, amb mitjans simples i produccions austeres. Els seus temes i les seves estètiques estan associats al misteri (com la ufologia i altres fenòmens estranys), l’art dins de l’art o la cultura popular. Artista multidisciplinari i molt prolífic, ha col·laborat en diverses ocasions amb el Centre d’Art la Panera.

El seu treball s’ha mostrat en institucions com ADN Platform, CC Can Felipa, Centre d’Arts Santa Mònica i la Fundació Felícia Fuster de Barcelona, Can Palauet (Mataró), Torre Muntadas (El Prat de Llobregat) i DAFO (Lleida), entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: https://marcocontra.com

El seu treball abraça diferents projectes multidisciplinaris que van des de la poesia al dibuix, la moda, la fotografia o la publicitat. Des del tancament, l’any 2017, del que va ser la seva marca dins del sector de la indústria de la moda, Costalamel, inicia un retorn a l’essència del viatge i l’aproximació a la poesia a través de relats i narracions vivencials, mantenint una estreta relació i afinitat amb la cultura trash i la contracultura, encara que conservant certs clixés —en positiu— que fan recordar el seu pas pel món de la moda.

Des de 2018 imparteix tallers de moda, identitat de marca i disseny en diverses universitat d’Amèrica del Sud. En 2020 va realitzar el projecte Acomiadem-nos amb el Centre d’Art la Panera, i funda una nova marca de moda, PunksPoets.

Pots seguir el seu treball aquí: http://titilamel.com/

Il·lustradora i directora creativa. Formada en disseny de moda i arts plàstiques entre Barcelona, Londres (Central Saint Martins) i Rio de Janeiro (PUC). Les seves imatges florals, romàntiques i salvatges, dibuixen un univers surrealista i oníric, de colors mediterranis i ritme llatinoamericà. En l’àmbit de la comunicació social ha impulsat Casa nostra, casa vostra i Creativity for social change, dues plataformes sense ànim de lucre des d’on promou projectes de disseny i comunicació creativa i estratègica per al canvi social.

Membre de l’Associació d’il·lustradors de Catalunya (APIC), també imparteix classes en diverses universitats de disseny de Barcelona (Centre Universitari de disseny BAU, Institut Europeu del Disseny – IED- i l’Escola de Disseny LCI). Ha estat directora del Postgrau d’il·lustració de moda d’LCI Barcelona.

Pots seguir el seu treball aquí: http://laracostafreda.com/

El seu treball gira entorn del paisatge i a les relacions que s'estableixen entre l'espai, el temps i la vida. Utilitza sempre les seves fotografies com a punt de partida, les quals s'acumula en un extens arxiu i després reconverteix utilitzant l'espai com a escenari: fotografia per si mateixa, retoc digital, vídeo, pintura i serigrafia. El seu treball és una reflexió de la temporalitat, el canvi i la transformació de l'entorn. Busca reflectir una certa metamorfosi de la natura mitjançant la creació de nous llocs.

La seva obra s’ha exposat en espais com la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, al Casal de Sant Pere del Consell Comarcal del Pallars i l’Auditori Barrades de l’Hospitalet del Llobregat, entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.mariadomingo.com/

La seva pràctica artística va de la producció visual i el comissariat a l'educació, on aprofita per a acostar-se a les estructures culturals i materials lligades a un context concret, atenent els objectes que les mantenen i/o les fan possibles, amb la intenció de fer visible certes tensions o assumpcions naturalitzades. Alhora s'interessa pel fer dels artistes contemporanis del seu entorn, que convida a intervenir en alguns dels seus projectes autogestionats.

El seu treball s’ha mostrat en institucions com Casa Tres Patios (Medellín, Colòmbia), Casa 916 (Concepción, Xile), Casa Aparte (Cuenca, Equador), ICPNA (Iquitos, Perú), La Escocesa (Barcelona) i CAC Bòlit (Girona), entre d’altres. Recentment ha estat guanyador de la Beca Art i Natura del CAC La Panera i el CAN de Farrera.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.instagram.com/domingo.roc/

Utilitza essencialment la fotografia com a mitjà. Paral·lelament, ha desenvolupat treballs participatius amb l’objectiu de contribuir a l’apoderament i la visibilitat dels col·lectius vulnerables als quals s’adrecen. En la seva obra combina l’interès per com l’individu es relaciona amb el seu entorn immediat amb un nivell més perceptiu d’aquesta mateixa relació: quina és la vertadera naturalesa del que veiem i com ho dotem de significat.

Les seves fotografies s’han mostrat en institucions com NKA Foundation (Ghana), Musée Terrus d’Elne (França), Arts Santa Mónica i Homesession, a Barcelona, entre d’altres. Recentment ha estat finalista al Descubrimientos PhotoEspaña 2021.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.edgardossantos.com/

Ivan Egea parteix del registre escultòric i empra el retrat com a manera d’expressió. Amb un estil realista no figuratiu, en les seves obres reflexiona sobre la tirania de la imatge propiciada des de principis del segle XX a través de l’oci i l’era del consumisme. Considera que el plaer de mirar i ser mirat condiciona una gran part de les actuacions públiques.

Egea explora la figura humana deformant les escultures fins a aconseguir cossos impossibles, amb grans corbes que exageren els punts que troba més interessants. A través dels homes, representa avis per mostrar el pas del temps, i quant a les dones, tracta de reinventar les formes sinuoses de la feminitat per parlar de la maternitat i la sensualitat.

Pots seguir el seu treball aquí: http://www.ivanegea.com/

Judith Farr parteix de cinc línies principals d’investigació de treball: el dibuix i la pintura (que considera sinònims), el treball de pasta de polímer, les pintures de mitjans mixtos, els petits collages i els tapissos de paret. Amb el color i la línia com a elements principals, fa servir materials que van des de la llana, la fusta o el Filmo fins a objectes trobats fortuïtament.

La seva manera d’organitzar elements inesperadament i els seus temes kitsch es deuen al seu propi sentit del ridícul i a l’experiència vivencial de la maternitat. Judith Farr tracta d’expressar-se d’una manera pictòrica a través d'articular elements visuals entre si, en un procés similar al collage.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.judith-farr.com/

Artista multidisciplinària, combina les arts plàstiques, visuals i la música. El 2019 es gradua en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i el 2021 obté el màster en Gestió Cultural per la UOC. Planteja la pràctica com un treball crític sobre l'entorn que habita, mitjançant la intervenció en la vida quotidiana a través de la seva experiència subjectiva, teixint xarxes d’afecte i sinergies comunitàries.

La seva trajectòria artística s’enllaça entre l’etapa de formació a Barcelona, diverses estades al País Basc vinculades amb el context artístic de Bilbao i de la Gipuzkoa rural, i l’Alt Urgell on estableix la seva residència. Actualment forma part de l’Espai de creació La Tartera ubicat a la Seu d’Urgell.

Pots seguir el seu treball aquí: https://carpetas.hotglue.me/

Sent un artista multidisciplinari amb incursions en múltiples disciplines, el gran treball que ha desenvolupat Ferran Lega al llarg de la seva vida es troba en l’àmbit del so. Després de llicenciar-se en belles arts, amb el doctorat per la Universitat de Barcelona inicia la seva trajectòria artística en l’àmbit de la creació contemporània i l’exploració de la ciència acústica. La seva pràctica artística tindrà el so com a element principal, fet que el durà a participar en festivals d’art sonor i a seguir desenvolupant la seva obra.

El seu treball s’ha mostrat en institucions com Sant Andreu Contemporani (Barcelona), Bilbaoarte (Bilbao), Museu Guinovart (Agramunt) i Centro Mexicano para la Música y las Artes Sonoras, entre d’altres. Va ser guanyador de la II Biennal LARVA de l’Institut d’Estudis Ilerdencs 2020.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.ferranlega.com/

Mitjançant diferents registres com el vídeo i l'escultura, el treball de Martin Llavaneras reflecteix el seu interès per activitats dinàmiques que permetin re-codificar espais i definir un ús pràctic de la cultura. Les seves propostes es confronten a nocions preestablertes com la idea de natura, paisatge, o patrimoni, mentre que apel·len a una interpretació més subjectiva de l'entorn, alhora susceptible de ser integrada a la construcció col·lectiva del coneixement.

El seu treball s’ha mostrat en institucions com Yaby i CentroCentro (Madrid), POLS i Centre del Carme de Cultura Contemporània (València), La Capella i Espai 13 de la Fundació Joan Miró (Barcelona), entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: http://www.martinllavaneras.com/

En una actitud d’observació i alerta amb l’espai que l’envolta, Carles Llonch col·lecciona objectes trobats pel món de manera fortuïta, així com experiències i coneixements. Alguns d’aquests objectes són materials d’obra, antiguitats, llibres i fotografies. Usa el dibuix, l’escultura i especialment la fotografia, que en els seus darrers treballs està adquirint autonomia com a mitjà. En ells, se centra a estudiar el paisatge i les intervencions humanes en aquest, amb la finalitat de materialitzar les imatges i jugar a la retòrica amb elles.

Els seus projectes s’han mostrat en institucions com el Tashkeel Art Center de Dubai, la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Biennal d’Art Contemporani Català, entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: https://carlesllonch.net/

L’objectiu de la seva obra és fer universals les històries quotidianes, convertint els petits gestos i les accions més comunes en protesta i denúncia social. Treballa a partir de projectes artístics multidisciplinaris que es concreten en instal·lacions, accions i publicacions, amb el cos i les biografies com a fils conductors, i empra sovint els formats populars per introduir l’art en altres contextos que no són els tradicionals.

És artífex del projecte Perdita METABUK, en el qual reuneix les més de cinquanta publicacions que ha fet fins al moment, entre les quals podem trobar llibres d’artista, fanzins, revistes-objecte i experiments impresos. Llicenciada en Belles Arts i Filosofia i diplomada en magisteri per la Universitat de Barcelona, el seu treball s’ha exhibit en museus, principalment d’Europa i els Estats Units.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.sandramarch.com/

La pràctica artística de Xesco Mercé s’ha anat desenvolupant a mig camí entre la poesia, la ironia, la crítica (i autocrítica) d’art, l’experimentació metòdica, l’esquizofrènia i l’agitació social. D’aquesta manera, podríem dir que el reciclatge, la reutilització i la revisió de produccions plàstiques (pròpies o alienes) són una constant en la seva feina.

A més d’una trajectòria artística individual que combina diferents registres, com la poesia visual, la pintura orgànica o la provocació conceptual, ha format part de col·lectius artístics de llarga durada, com La Xina A.R.T. o la xarxa europea Kanîbal’hopox. Grups que alternen un programa expositiu i d’intercanvis culturals a l’estranger amb publicacions (La Conxinxina), festivals (Houdini Performance Festival), entre d’altres activitats.

Pots seguir el seu treball aquí: http://www.xescomerce.com/

Pol Merchán utilitza l'escriptura, la imatge fotogràfica i el registre cinematogràfic per plantejar qüestions relacionades amb les identitats de gènere i la manipulació dels cossos. A través de relats i narracions biogràfiques, el seu treball reflexiona sobre conceptes binaris com privat / públic, veritable / fals, visible / invisible, secret / revelació o ficció / realitat, i manté una estreta relació i afinitat amb les teories queers, trans i feministes.

El seu treball s’ha mostrat internacionalment en galeries i museus incloent el Schwules Museum (Berlín), The Contemporary Art Centre (Vilnius), Galeria Àngels i Centre de Cultura Contemporània (Barcelona), entre d’altres.

Focalitza el seu interès en la revisió de conceptes relacionats amb la pràctica pictòrica, que formalitza mitjançant exercicis referencials i instal·lacions. Des de la pintura figurativa, aborda qüestions relatives a la seva pròpia funcionalitat. Li interessa la idea d’una pintura que es qüestioni a si mateixa, i, amb l’ús de l’humor, sovint es pronuncia de manera irònica i derrotista. Cerca generar una pintura que dialogui i cohabiti amb altres disciplines, intentant-ne mantenir la condició plàstica.

La seva obra s’ha exposat en galeries i institucions com Twin Gallery (Madrid), etHall (Barcelona), la Bienal de Valls, Archipielago (Madrid) i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida).

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.instagram.com/jan.monclus/

La seva pràctica artística acostuma a tractar aspectes en què la realitat i la ficció s’uneixen. Produccions versemblants de morfologies geomètriques simples i valors metafòrics que emanen sovint en un escenari efímer. La seva obra respon a la necessitat de posar en qüestió la facultat mediadora que tenen els arxius i objectes quotidians per rememorar les experiències viscudes. Amb un procés vital igual que en la natura —néixer, viure i morir—, les creacions de l’Emili evidencien implícitament la precarietat del record i una memòria cap a l’oblit.

El seu treball s’ha mostrat en galeries i institucions locals com Sala Coma Estadella, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la galeria Espai Cavallers i la sala d'exposicions de la Universitat de Lleida entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.instagram.com/emili_morreres/

Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Dibuixa la quotidianitat, la gent, paisatges urbans imaginaris i reals. Es dedica principalment al dibuix i al disseny gràfic al seu estudi i també galeria, El Diluvio Universal, obert al barri de gràcia de Barcelona el 2013, edicions juntament amb el dissenyador gràfic Xavier Labrador.

Realitza encàrrecs personals i per a tot tipus de marques, treballa per a agències de publicitat i editorials, amb llibres infantils, literatura i llibres de text. El seu treball s’ha mostrat en institucions i espais com FAD. Foment de les Arts i el Disseny, i la galeria Escalera de Incendios, de Barcelona, entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: http://www.elisamunso.com/

S’interessa per treballar i investigar a partir de la figura femenina, el feminisme, la història i el territori. Una recerca rigorosa que posa en escena aspectes sobre el llegat de les dones, les lectures sobre els estereotips femenins i les jerarquies patriarcals. Utilitza estratègies de treball que li permeten aproximar-se i apropiar-se d'escenaris, conceptes i interessos que li serveixen, al mateix temps, per organitzar els seus processos de treball: espais de contradicció, la insubmissió dels valors simbòlics, els discursos canònics, o els elements patrimonials i naturals.

El seu treball s’ha mostrat en institucions com Zona Zero del Centre de documentació del Museu Tèxtil (Terrassa), al Festival Embarrat-Museu Trepat (Tàrrega) i l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida), entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.olgaoliveratabeni.net/

Els seus treballs tenen una gran càrrega cultural que en ocasions deriva cap a una certa violència simbòlica. Alguns dels temes de què tracta són la visió postmoderna de la comunicació de masses, el subjecte neoliberal, la societat de l’espectacle, l’anàlisi sobre la construcció de la imatge i l’imaginari del que és inadequat. La seva producció està molt influïda per estètiques de subjectivitat subversiva com ara el punk, el grafiti o el moviment rave.

El seu treball s’ha mostrat en galeries i institucions com ADN Galería, Sala Art Jove (Barcelona), Fundació Arranz Bravo (Hospitalet), Galeria Lucía Mendoza (Madrid) i Art 3 (Valence, França), entre d’altres. Ha estat guanyador de la Biennal Larva de l’Institut d’Estudis Ilerdencs 2017.

Pots seguir el seu treball aquí: http://joanpalle.com/

Agnès Pe treballa el so més enllà dels límits que proporciona qualsevol gènere, sempre amb una actitud de diversió i devastadora —tot, o res—, sota els paràmetres del lo-fi, buscant noves formes de relació amb els elements que recompon. Musicòloga i investigadora autodidacta i pluridisciplinària, s’interessa per allò no comú, sigui quina sigui la seva etiqueta. Aquesta investigació musical constant l’ha dut a celebrar nombroses sessions d’audicions o punxades en ciutats com València, Barcelona, Bilbao, Madrid o Mèxic.

Considera que la seva educació en la tradició rural és una gran influència, així com les estètiques que es generen als marges de l’establishment, i entén tals societats com a organitzadores de comunitats. Té un gran interès pel cinema i per la investigació, especialment en musicologia.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.agnespe.com/

El seu treball se centra en la il·lustració, el disseny i la realització audiovisual. Guardonat amb diversos premis, ha explorat les facetes que poden oferir l’animació i el disseny en els mitjans i disciplines de què disposa. Així doncs, ha exercit un treball important com a cartellista, com a cineasta i també com a difusor del cinema d’animació d’autor, gràcies al projecte «PUCK CINEMA CARAVANA», coproduït amb Toni Tomàs i en actiu des de 2009.

Des d'un tractament gràfic i centrat en el dibuix, Porta estableix una atmosfera que perfila conceptes diversificats: la imatge de l'acció, la pràtica coreogràfica, i un interès central per la producció cinematogràfica. Atmosferes que en bona mesura traspassen les fronteres del dibuix i el cinema mitjançant geografies sorprenents, paisatges fantàstics, i personatges enigmàtics.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.carlesporta.com/

Fotògraf professional reconegut nacionalment i internacionalment, i l’obra del qual forma part de col·leccions privades i públiques. La majoria dels seus projectes han evolucionat cap a dos pols de treball: d’una banda, la voluntat de buscar imatges en la proximitat estreta dels espais íntims i coneguts, i de l’altra, la intenció de qüestionar els usos de la fotografia mateixa. En el seu treball reflexiona sobre com la fotografia, un dels mitjans més universals, és també un dels més desconeguts. És per això que intenta difondre un pensament crític, per invitar a la reflexió a través del seu treball.

La seva obra ha estat exposada, entre altres, al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, el Círculo de Bellas Artes a Madrid, el Museu d'Art Jaume Morera, el Centre d'Art la Panera, la Giorgi Gallery de Berkeley o l'OpenHouse Gallery de Nova York.

Després de formar-se en diversos àmbits de l’art plàstic, s’especialitza en l’objecte com a mètode de treball. És a Menorca on sorgeix el seu gran projecte «Els ninots d’en Tonet», per al qual segueix un procés que durarà més de quinze anys. Recollint materials trobats a la platja, desenvolupa la seva tècnica de creació de personatges, construint les peces d’una manera intuïtiva, a tall de collage tridimensional.

A causa de la seva curiositat, la seva trajectòria ha evolucionat de tornada als seus orígens creatius, seguint el mètode de l’assemblage i l’object trouvé i apropant-se al dadaisme, el surrealisme i el kitsch. Fa servir materials trobats que descontextualitza, i modifica l’espai expositiu amb instal·lacions.

Dibuixa des de ben petita i sempre li ha interessat la il·lustració, el còmic i l'animació. És tècnica superior en Disseny i Il·lustració per l’EAM Leandre Cristòfol de Lleida i graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Exercitant un imaginari de tendències oníriques, crea escenes a mig camí d'allò familiar i del subconscient, en una combinació de referents tan domèstics i personals en entorns salvatges i d'arquitectures mítiques, on l'artista explora la noció del canvi i la transició.

El seu treball s'ha mostrat a l'Ó! Galeria de Porto, a Portugal, i The Barrio Tattoo i El Beat Bar de Lleida, entre d'altres. També ha participat en el Núm. 1 de la revista de còmic Forn de Calç d'Extinció Edicions. Actualment treballa com a il·lustradora freelance i en la seva obra personal.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.behance.net/lorenarivega

L'obra gràfica d'Oriol Rosell gira entorn de dues maneres de mirar i entendre el que l'envolta. Una és de caràcter realista, mostra el que veu; l'altra, comprèn i experimenta amb la visió i s'endinsa en els fenòmens associats a les il·lusions òptiques. D'una banda l'acostament a les diferents visions que ofereix el paisatge circumdant, la recerca de l'àrea més propera, sobretot a la ciutat i les seves perifèries com a àmbit d'influència. De l'altra, l'interès per estudiar metodologies generadores d'il·lusions i posen en evidència com la percepció canvia en funció de l'estímul percebut i com sovint no es correspon amb l'estímul del subjecte real.

El seu treball s’ha mostrat en institucions com la Universitat de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, entre d’altres.

Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, especialitat en fotografia i vídeo, actualment continua la seva formació al Grau Superior d'Escultura a l'Escola Ondara de Tàrrega. La brossa travessa i defineix la seva pràctica artística, on tot allò considerat rebuig és objecte de treball. Des d'una atracció tant racional com irracional per les deixalles, l'artista es deixa portar cap a espais perifèrics i abandonats, oferint-se l'oportunitat "d'indagar en la intimitat de la brossa". Utilitza la fotografia per registrar les seves accions en aquests entorns, sense una voluntat documentalista, genera ficcions especulatives amb, i a través de, la deixalla.

Ara viu i desenvolupa la seva pràctica a Lleida. Recentment, ha estat guardonada amb el Premi Biennal Larva de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, per la qual prepara una exposició individual amb el suport de producció d'aquesta institució.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.instagram.com/basuralandia/

El treball pictòric d’Oliver Roura pren forma a través d’una experimentació tècnica constant. Metafòricament parlant, podríem dir que desenvolupa l’exercici pictòric dins de la pintura mateixa; és a l’interior d’aquesta on les accions, els gestos i els detalls cobren vida. L’artista concep les seves obres mitjançant la superposició de capes de pintura acrílica sobre una superfície plana, metodologia que, a més, li permet reflexionar sobre la composició-estructura i superfície-textura, i posar l’accent a explorar els límits de la pintura.

La seva obra s’ha exposat amb galeries com Anquin's Gallery, Galerie Isa i Modus Operandi Gallery, entre d'altres. Ha participat en fires d'art com JUSTMAD (Madrid), India Art Fair i Art Fair Cologne, entre d'altres.

Pots seguir el seu treball aquí: https://oliverroura.com/

El seu treball artístic planta relacions amb les influències de la poesia i usa la pintura i el gravat —una de les especialitats de la seva formació— per expressar les seves idees. Cerca representar el procés d’aprenentatge dels éssers humans a través de les seves experiències i del canvi que suposen en la filosofia de cadascú. Per a això, empra elements i símbols com els arbres, les arrels, les constel·lacions, el cercle o la lluna; aquest darrer, amb el sentit de poder femení. Sabaté parteix d’una obra molt introspectiva i profundament vinculada amb la naturalesa i l’espiritualitat.

En les seves pintures destaca l’absència de la figura humana i la contundència dels colors sobre blanc, en representació de les relacions entre éssers humans i entorn.

Pots seguir el seu treball aquí: http://aixart.cat/

El seu treball artístic pren un enfocament interdisciplinari, utilitzant el text, el vídeo i la instal·lació. A través d'ells aborda temes com els feminismes, les relacions personals i tot allò susceptible de romandre a la perifèria. Interessada per la dimensió política de l’aspecte personal, l’aspecte vulnerable i el poder de la narrativa, en qualsevol que sigui la seva forma; és per això que no entén la pràctica de l'art sense escriptura, cinema i poesia. Forma part del col·lectiu Nenazas amb el que publica fanzines i presento actuacions.

Ha guanyat el segon premi de la Mostra del Museu Gas Natural de la Corunya (2018) i la beca de la Fundació Han Nefkens. (2018-2019). El seu treball ha estat exposat individualment i en grup a la Fundació Joan Miró, La Capella (Barcelona), MoCA Taipei, Museu d'Art Contemporanea di Lissone, MHKA d'Anvers, entre altres.

Pots seguir el seu treball aquí: https://barbarawong.info/

La pràctica artística de Yannick Sánchez és el resultat d’una actitud davant la vida l’objectiu principal de la qual és la reivindicació de l’oci, l’oci més autèntic. D’aquesta manera, el que es proposa són alternatives a una vida que estigmatitza el mandrós, ja sigui perquè l’entén com l’única via cap a l’èxit personal, perquè l’ociositat produeix felicitat, o senzillament perquè és la millor eina contra un sistema que oprimeix.

El seu treball s’ha mostrat en institucions com Galeria Rua do Sol (Porto), Galeria àngels Barcelona i la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, entre d'altres. Sánchez es col·laborador habitual de la Galeria Chiquita Room.

Artista multidisciplinar i dissenyador, format en arts gràfiques. En la seva pràctica prima la idea sobre la forma, treballant per trobar els formats més adequats per la comunicació de cada concepte. Experimenta amb el llenguatge de les arts visuals, elaborant missatges directes acompanyats de moltes capes i matisos que configuren una obra sintètica a la vegada que complexa. Foxy utilitza les seves obres per la reivindicació social, i l'estudi d'aquesta.

Gran part del seu treball es troba a la via pública per aconseguir una interlocució directa del públic, però també ha participat en exposicions i publicacions col·lectives, com la mostra "Gentrificable. 3a destrucció" (2019) i "Murs i a la Gàbia" (2021) a la galeria Espai Cavallers de Lleida.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.instagram.com/foxy__street/

Artista plàstica formada en Belles Arts, especialitzada en l’àmbit de la Imatge, centra la seva pràctica en el dibuix. Es dedica a observar coses que no són tan visibles i esperen ser reconegudes, les quals recol·lecta i tradueix mitjançant el dibuix. Com dius l’artista: “observar, recol·lectar i traduir. Aquestes són les meves tres accions”.

El seu treball s’ha mostrat en espais com el Casal Solleric de Palma de Mallorca, la Galeria Senda de Barcelona, i Art Inc Gallery de Nova Delhi, Índia. Ha participat en fires d’art contemporani com a ARCO o ESTAMPA a Madrid, i a Artíssima de Torino, Itàlia. Ha estat guardonada amb el Primer Premi en la mostra de Fotografia Jove de la Generalitat de Catalunya, i la Beca de Recerca i Creació de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, entre d’altres. És directora d’Art i Comunicació Visual de la Llibreria La Central, i actualment col·labora com a artista amb editorials com Anagrama, Raig Verd, i ErrataNaturae, entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: https://www.nuriasolsona.com/

En els seus projectes fotogràfics parteix d'una idea indefinida que aspira a ser especificada. Mitjançant aquest procés deductiu, el seu treball és una qüestió inicial que acaba plantejant més preguntes. Intenta reflectir la dimensió lúdica de la fotografia per a crear un repte que interpel·li directament l'observador i li causi una certa confusió, que també sent ell mateix.

Va començar a donar a conèixer els seus treballs a partir de 2010 i ha estat seleccionat en diversos premis de fotografia com el SCAN Int'l Photography Festival (Tarragona) o el 21st PhotoFestival Encontros da Imagem (Braga, Portugal). El seu treball s’ha mostrat en institucions com el Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona), la Fundació Viladot (Agramunt) i la Fundació Vila Casa (Torroella de Montgrí), entre d’altres.

Pots seguir el seu treball aquí: http://www.victorvilamajo.com/