Cristina Mejías. SABER DE OÍDO: CANTANTES SILENCIOSAS

PLANTA 0

Produïda per C3A Centro de Creación Contemporánea de Andalucía

El treball de Cristina Mejías té alguna cosa de circular. Com en una teranyina, resulta difícil prioritzar-ne alguna de les parts. Les seves obres sovint es mostren del dret i del revés, es fan i es desfan, o les figures s’esborren tan aviat com es comencen a dibuixar. I en el seu quefer gairebé constant, es van obrint clarianes, com en un bosc, que ens permeten aturar-nos-hi momentàniament abans de continuar vagarejant.

Aquesta exposició es compon de diverses obres que se situen a l’empara d’una gran instal·lació titulada Cantantes silenciosas, originalment produïda com a part de l’exposició feta al C3A de Còrdova el 2025, que vam titular «Saber de oído» i que faria referència, precisament, a aquest saber que s’ajusta a la discontinuïtat, aquest procés errant. Com en certs tocs clàssics del flamenc, hi ha un compàs que funciona com un batec i que, amb la seva constància com a garant, permet el creixement, la transformació. Es tracta d’una matriu que fa les funcions d’aiguaneix o font: un saber que bull, gairebé inaudible, i que alimenta i mou l’obra subtilment, transformant-la, com una mà que gira un calidoscopi.

Va ser María Zambrano —aquella cèlebre pensadora exiliada que va recuperar, en el seu treball, la relació entre poesia i filosofia— qui va relacionar la idea de la clariana del bosc com a lloc d’aclariment amb el saber d’oïda, i aquell saber d’oïda, al seu torn, amb una cosa que va anomenar «la música callada de l’existència». Les cantants silencioses donen forma a aquesta música, o l’acompanyen amb les seves veus, però els seus cants solen estar sepultats pel soroll blanc de les nostres activitats quotidianes.  

No pretenem que el treball de Cristina Mejías sigui un remei miraculós contra aquest soroll; és més aviat el seu procés de treball el que es constitueix com una resistència en contra seva i, des del vagareig i l’escolta, es constitueix com a possibilitat d’un ésser al món en què la praxi artística permet recuperar una activitat cognitiva en desús.