Arnau Blanch i Mikel R. Nieto,residents al Centre d’Art La Panera, fins al juny 2026

Arnau Blanch i Mikel R.Nieto, son els dos residents del Centre d’Art La Panera, del programa de residències del Ministerio de Cultura a Tabacalera – Centro de Arte, una iniciativa que finança estades i producció en centres de creació d’arreu de l’Estat per enfortir xarxes professionals i facilitar l’accés als processos de recerca artística contemporània.
 
Arnau Blanch Vilageliu és un artista visual la pràctica del qual combina fotografia, recerca i materials d’arxiu per examinar la memòria, la violència i les dimensions polítiques de la representació. Format a l’IEFC (Barcelona) i a l’ICP de Nova York, ha exhibit internacionalment i ha rebut reconeixements com la beca FotoPres La Caixa o el Premi al Millor Fotollibre de PhotoEspaña.
 
Arnau Blanch treballa en el projecte Perro que ladra, no muerde, una investigació que parteix de la història de la fàbrica tèxtil Imbabura, en el nort d’Ecuador i del conflicte laboral que va marcar la mort del seu avi —antic gerent de la indústria— a mans dels treballadors. A través de fotografies, instal·lacions i peces realitzades amb teles produïdes a la mateixa fàbrica, el projecte explora les tensions entre memòria, violència i classe, així com les cicatrius materials i simbòliques que travessen les genealogies familiars.
 
Mikel R. Nieto és artista sonor, investigador independent i comissari ocasional. La seva obra se centra en l’escolta com a acte sociopolític i creatiu, treballant principalment amb enregistraments de camp i una pràctica fonogràfica crítica. Ha col·laborat en projectes destacats com Soinumapa i Hots! Radio, ha coordinat L’Observatori de l’Escolta i ha treballat en disseny sonor per a dansa amb coreògrafs internacionals.
És autor de llibres com Dark Sound i A soft hiss of this world, que exploren el paisatge sonor, l’escolta i el canvi climàtic. Actualment imparteix classes de Deep Listening a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Cinema del País Basc.
El seu projecte d’investigació explora els límits de l’escolta en situacions de vulnerabilitat existencial, posant-la al centre com a eina d’acompanyament, cura i consol davant el dolor, la pèrdua i la incertesa. L’objectiu és desenvolupar una nova ètica i estètica de l’escolta amb capacitat paliativa i sanadora, fomentant la resiliència individual i col·lectiva.