Sis accions breus al voltant o en contra de la idea de família.

17 - 20 h

En el marc de l’exposició «Abel Azcona. Les meues famílies 1988-2024» trobem un acte íntim i performatiu en sis actes mitjançant la conversió de l’espai museístic en un lloc de resolució de conflictes familiars. La totalitat de les obres d’Azcona s’activen com a processos performatius en diferents etapes. D’aquesta manera, l’artista, mitjançant documents, objectes, paraules, el seu cos i la instal·lació, marcarà el seu cos de manera permanent amb el número atorgat en el seu procés d’abandonament i adopció per esborrar la seva pròpia identitat; coneixerà per primera vegada la seva germana abusada i maltractada com ell; rebrà i llegirà cartes de galeristes, artistes i altres agents artístics que l’han cuidat durant els seus vints anys de creació, des de l’acte de rentar-lo en moments d’inconsciència fins a acompanyar-lo en processos de drogoaddicció extrema; buscarà i trucarà a la seva mare o a la figura imaginada d’aquesta; abraçarà la mare de teixit tou que va encarregar com a substitució de la seva pròpia davant el sentiment d’abandonament, o resoldrà i activarà una nova etapa davant l’aparició de la possible mare biològica.