Fernando Renes. MERX

Fernando Renes ha desenvolupat una pràctica artística rigorosa i coherent —moltes vegades, al marge de modes i tendències—, caracteritzada per l’ús multidisciplinari del dibuix, l’animació, l’escultura i la ceràmica.

El projecte que acollirà La Panera aborda el capitalisme o, més ben dit, l’hipercapitalisme actual, en què els éssers humans som, a la vegada, força de treball, consumidors i mercaderia d’un mercat global i infinit. La idea de mercat genera un vincle directe amb la història de l’edifici de La Panera, que fou originalment un mercat medieval. Tanmateix, el tema és extrapolable més enllà de La Panera per la seva vigència en el moment actual.

El títol de la mostra és «MERX», paraula llatina que significa ‘mercaderia, béns mobles’. El terme mercaderia ens connecta amb el mercat, entès, en la seva accepció més bàsica, com el conjunt de transaccions, processos o intercanvis de béns i serveis entre individus; no fa referència necessàriament al lucre ni a l’activitat empresarial, sinó a l’acord mutu i voluntari que articula aquests intercanvis. Alhora, el mercat pot ser concebut com un entorn —tant social com virtual— que afavoreix les condicions necessàries perquè aquests intercanvis tinguin lloc. Històricament, els primers mercats funcionaven a través del bescanvi. Amb l’aparició dels diners, es van desenvolupar formes més complexes de transacció i regulació, així com els primers codis de comerç, que acabaran donant lloc a les empreses modernes, tant a escala nacional com internacional.

Aquest entramat conceptual, des d’una perspectiva plàstica, visual i simbòlica, constitueix el nucli temàtic del projecte. Fernando Renes explora aquests processos a través d’una producció que inclou un gran mural de ceràmica, peces de ceràmica tradicional, dibuixos de gran format i animacions audiovisuals. L’ús de la ceràmica respon tant a la seva rellevància històrica com a contenidor —com les àmfores que transportaven oli des de la Bètica fins a Roma i que posteriorment eren dipositades al mont Testaccio— com al seu paper en la vida quotidiana. Renes mostra un interès especial per la ceràmica utilitària de tradició local, pensada històricament per a l’ús domèstic: emmagatzemar, transportar, cuinar. Es tracta d’una ceràmica no decorativa, que només recentment ha incorporat funcions ornamentals com a estratègia de supervivència en el mercat contemporani. Mitjançant aquest diàleg entre funció i símbol, entre producció artesanal i circuits econòmics, Renes convida a repensar la naturalesa del mercat i els seus vincles amb la cultura material i l’imaginari col·lectiu.