- https://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/josune-urrutia-artista-en-residencia
- Josune Urrutia Asua. Pensament dibuixat
- 2025-10-25T15:00:00+02:00
- 2026-02-01T16:00:00+01:00
Josune Urrutia Asua. Pensament dibuixat
A cura de Marc Charles i Luz Verdaguer
—
«Josune Urrutia. Pensament dibuixat» exposa amb detall i de manera molt gràfica els processos de treball que han configurat el corpus creatiu de l’autora des de Breve diccionario enciclopédico ilustrado de MI cáncer fins a Hoy no es el día. La proposta se centra en la creació en residències artístiques com a espais facilitadors i essencials. A partir de les diferents residències fetes a Bilbao, Lleida i Angulema, presentem un recorregut pel procés de recerca i pràctica artística de la seva obra, que fa palès les potencialitats del dibuix i del còmic com a eines per investigar, conèixer i compartir.
Per a Josune Urrutia, dibuixar és pensar amb el cos, és una manera de processar vivències complexes i de construir relats visuals que connecten l’experiència individual amb la dimensió col·lectiva. El dibuix li permet explorar el dolor, la malaltia, la cura i la resistència des d’una mirada poètica, epistemològica i crítica.
Després que li diagnostiquessin un càncer d’ovari als 33 anys, Urrutia va iniciar un camí creatiu que ha esdevingut compromís vital: «Necessitem parlar de la malaltia d’una manera que no sigui paternalista», afirma en una conversa amb l’autora Sloane Leong. El seu treball parteix de la necessitat de compartir l’experiència de la malaltia a través de l’art, ressignificar-la i donar-li sentit. Projectes com el Compendio colectivo sobre cáncer són exemples d’aquesta voluntat de transformar el dolor en coneixement compartit, en què la comunitat hospitalària participa activament.
Inspirada per figures com Audre Lorde, Susan Sontag o Jo Spence, Urrutia investiga com el càncer transforma la vida i com l’art pot ser resposta, memòria i resistència. «La fragilitat i la vulnerabilitat són fortaleses», diu, i reivindica el dibuix com a eina per connectar amb les pròpies necessitats, per narrar des de les entranyes i per donar veu a allò que sovint queda en silenci.