El millor dia de la meva vida. Irena Visa

Docents participants: Núria Semis

Participants de 4t d’ESO de l’INS La Mitjana

Coordinació: Centre d’Art La Panera

«El millor dia de la meva vida» és una investigació compartida entre els alumnes de 4t d’ESO de l’INS La Mitjana, la professora Núria Semis i l’artista Irena Visa sobre la consciència i l’expressió del desig, amb l’acompanyament del Centre d’Art La Panera.

L’adolescència és un moment de potencialitat extrema: tot està per fer, tot pot esdevenir-se! És l’etapa en què ens preparem per agafar les regnes de la nostra vida, però sovint, honestament, no sabem què volem que passi. Què desitgem realment? Aquesta és la gran qüestió. El desig defineix la nostra personalitat individual, però també està fortament influenciat pel context social en què vivim. Ens agradaria saber destriar el desig imposat del que realment volem, però com es fa?

Alhora, l’adolescència és una època marcada per la mandra, el cansament i la desídia. Tot ens fa mandra. Dubtem, provem, experimentem…, però res acaba d’il·lusionar-nos. En aquest context de potencialitat i desgana, proposo un treball d’experimentació artística que ens connecti amb el nostre desig, amb allò que realment ens agrada.

Aquesta recerca sobre el desig s’estructura en un seguit d’etapes que ens faran avançar per mirar de resoldre la nostra relació amb allò que volem des de la individualitat, la comunitat i el nostre «jo» del futur. Aquest procés es desenvoluparà al llarg de quatre sessions a classe, combinant reflexions individuals i conjuntes amb dinàmiques pràctiques que ens ajudin a expressar el desig de maneres diverses. Aquest treball ens permetrà connectar amb nosaltres mateixos i acostar-nos a allò que volem, allò que ens agrada i que potser havíem oblidat.

BIOGRAFIA

El treball d’Irena Visa (Banyoles, 1985) neix d’un interès persistent pels senyals que suggereixen fenòmens de caràcter hipotètic. Aquestes traces, sovint efímeres i fràgils, es despleguen en contexts diversos: des de la museografia fins als espais naturals, urbans i artístics. La seva pràctica s’endinsa en les possibilitats del conceptual i es formalitza en formats híbrids com la fotografia, el vídeo, la performance o la instal·lació.

Visa concep l’art com un procés d’investigació que es desborda dels límits de l’objecte final per situar-se en la intersecció entre pensament i experimentació. Cada projecte és una invitació a desxifrar allò que és latent, allò no dit, i a interrogar el vincle entre el que observem i el que projectem. Els seus treballs dialoguen amb el context que habiten, i aquesta relació, sovint subtil però carregada de tensions, defineix una poètica que oscil·la entre la inquietud i la fascinació.

Amb una formació multidisciplinària que inclou Comunicació Audiovisual, Arts Aplicades a l’Escultura (Escola La Llotja) i un màster en Producció i Recerca Artística (UB), la seva trajectòria s’ha enriquit amb projectes de mediació cultural en institucions com el Centre d’Art Santa Mònica, el Bòlit de Girona, el CaixaForum o el Teatre Lliure. Les seves obres s’han presentat en espais de referència, com la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies, La Capella o el MAC Mataró.

Des del 2019, col·labora com a dramaturga amb la companyia Contenidos Superfluos, explorant les potencialitats narratives de l’escena. També comparteix la seva experiència com a docent al Departament de Composició i Llenguatges de la Universitat BAU.

Pots descobrir més sobre la seva obra i trajectòria a irenavisa.com.

Amb el suport de «Subvencions per als programes municipals d’arts escèniques, música i arts visuals en l’àmbit de l’ensenyament reglat» del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.