Laura Llaneli. Llindar lleu

«Llindar lleu» és una exposició per ser escoltada. Però quines són les pautes, la predisposició, els llocs on hem de parar atenció?

Activem l’escolta voluntàriament. Emergirà en l’espai allò gairebé imperceptible, el xiuxiueig, la reverberació o el silenci. Quins efectes emocionals ens genera?

Caminant per l’exposició, apareixerà una altra mena de so, aquell sobre el qual llegim les obres, que prové de la imaginació, de la memòria, d’un concepte, de quelcom oblidat. Pot ser el so de fons, el soroll silenciat, un crit ja sentit.  

Escoltem la vibració que ens interconnecta. Com sonen els cossos i els objectes? Hi ha una freqüència comuna a totes les coses?

Partint del treball de pensadores com Pauline Oliveros o Laurie Anderson, les obres de Laura Llaneli ens conviden a una escolta atenta, a exercitar aquest sentit tant en el conjunt de la mostra com en cada una de les seves obres de manera selectiva, per poder-ne pensar així també les implicacions conceptuals i polítiques. La relació que tenim amb el món és fonamentalment visual —en el món occidental urbà. Tradicionalment, l’art contemporani, visitat en cubs més o menys blancs, incorpora el so amb un cert recel o pensat com a acompanyament o mera «activació» temporal. Amb obres fetes durant més d’una dècada de treball en aquestes línies, l’exposició proposa, de manera individual o col·lectiva, aprofundir en l’escolta per entendre la riquesa i els matisos del so com a camp poètic i artístic. Una divergència al soroll i a la tirania incessant d’un món visual hipersaturat.