- https://www.lapanera.cat/ca/programacio/exposicions/extractivismes-13a-biennal-d2019art-leandre-cristofol
- Extractivismes. 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol
- 2025-02-22T10:00:00+01:00
- 2025-05-25T11:00:00+02:00
Extractivismes. 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol
Exposició col·lectiva a cura de María Íñigo Clavo i Christian Alonso.
—
Bárbara Fluxá, Carolina Caycedo, Colectivo Cambalache (Carolina Caycedo, Alonso Gil i Federico Guzmán), Estampa (Roc Albalat, Pau Artigas, Marcel Pié, Marc Padró i Daniel Pitarch), FRAUD (Audrey Samson i Françîcco Gayardo), Gabriela Bettini, Ignacio Acosta, Joana Moll, Left Hand Rotation, Marilyn Boror Bor, Marina Planas, Paula Bruna, Raúl Silva, Rosell Meseguer, Sandra Gamarra Heshiki, Seba Calfuqueo.
La 13a Biennal d’Art Leandre Cristòfol posa el focus en els processos d’extracció de recursos: en les seves implicacions, en les seves contestacions i en les seves alternatives. Amb una destacada presència d’artistes llatinoamericans, la mostra respon a les crisis ecosocials amb treballs que ofereixen un antídot a la visió utilitarista de la natura. Els projectes ens alerten de les implicacions d’un desenvolupament basat en l’extracció intensiva i en la mercantilització de recursos al servei d’un creixement il·limitat i d’un consum desmesurat. Partint de metodologies situades, crítiques i afirmatives, els treballs ressituen la vida al centre de les qüestions ètiques, polítiques i econòmiques; reconsideren les formes de valoració de la vida humana i no humana, i promouen pràctiques basades en el benestar comú.
L’extractivisme és un model productiu basat en la privatització, l’extracció i la comercialització de recursos naturals. Aquesta dinàmica s’origina en la colonització europea, i en l’explotació de béns, cossos i sabers que aquest procés comporta. Avui l’extractivisme és la lògica operativa del capitalisme neoliberal, i és practicat per empreses i governs arreu. L’argument que legitima l’extractivisme és que genera llocs de treball i contribueix al creixement econòmic. No obstant això, provoca profunds impactes sobre les persones i els ecosistemes: genera desigualtats socials i conflictes territorials; contribueix a l’esgotament dels recursos, a la pèrdua de biodiversitat i a la contaminació mediambiental; produeix grans quantitats de residus, i desposseeix les comunitats locals dels seus béns i territoris.
Els projectes que formen part de la Biennal demostren que l’extractivisme contemporani no s’alimenta només de recursos naturals, sinó també de recursos socials, culturals i digitals. Incidint en la història colonial d’Espanya amb el nord d’Àfrica i l’Amèrica llatina, els treballs posen de manifest el vincle entre l’extractivisme, el colonialisme i la degradació mediambiental; ens adverteixen dels paranys del màrqueting verd; parlen de la funció extractiva del turisme de masses, la gentrificació urbana, i les tecnologies de la informació i la comunicació; qüestionen la funció biopolítica de la pintura de paisatge i del monument escultòric; parlen de la capacitat de resistència de les comunitats locals; mostren la funció reparadora de rituals ancestrals basats en el respecte i en la interdependència amb la natura; duen a terme accions de guariment des de la cultura popular, l’espiritualitat i la feminització de les lluites.
Hi col·labora: Biblioteca de la Facultat de Lletres, Universitat de Lleida; projecte de recerca i desenvolupament “Visualitat y Geoestètica en la Era de la Crisis Ecosocial” (VIGEO, PID2022-139211OB-I00), Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona; projecte R+D “Sentit de Lloc i Inclusió Socioespacial a Barris Vulnerables”, Facultat de Lletres, Universitat de Lleida (SENSCLUSIÓN, PID2021-123255OB-I00); Universitat Oberta de Catalunya; CRISIS, Centre d’Art La Capella, Ajuntament de Barcelona.